L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Beneixama (edita)

Revisió de 14:20 4 dec 2023

75 bytes afegits ,  14:20 4 dec 2023
Text reemplaça - 'La Canyada' a 'La Canyada'
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:beneixamaenvalencia.png|120px]]
+
|image_país = [[File:Localització de l'Alt Vinalopó respecte del País Valencià.png     |165px]]
−
|image_província = [[Image:beneixamaenaltvinalopo.svg|190px]]
+
|image_província = [[File:Benejama-Mapa del Alto Vinalopó.svg|165px]]
 
|nom = Beneixama
 
|nom = Beneixama
−
|image_escut = [[Image:Escut_beneixama.png|95px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Beneixama.svg|65px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 34,89 km²
 
|superfície = 34,89 km²
 
|altitut = 592 msnm
 
|altitut = 592 msnm
−
|població = 1.811
+
|població = 1.707 (2021)
 
|densitat = 51,91 hab./km²
 
|densitat = 51,91 hab./km²
 
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca.
 
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca.
Llínea 19: Llínea 19:  
|festes =  
 
|festes =  
 
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]])
 
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]])
−
|uep = [http://beneixama.es Web Oficial de Beneixama]
+
|web = [https://beneixama.es Web oficial de Beneixama]
 
|notes =  
 
|notes =  
−
}}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]]. En [[2009]] contava en 1.811 habitants ([[INE Espanya|INE]]).
+
}}
 +
'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].
    
== Toponímia ==
 
== Toponímia ==
 
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي  (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>
 
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي  (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>
   −
== Geografia física ==
+
== Geografia ==
−
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>
+
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[raïm|vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>
    
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].
 
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].
Llínea 39: Llínea 40:  
| width="35%" align="center"|&nbsp;
 
| width="35%" align="center"|&nbsp;
 
|-
 
|-
−
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]
+
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[El Campet de Mirra]]
 
| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
 
| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
 
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]
 
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]
Llínea 49: Llínea 50:  
</center>
 
</center>
   −
=== Barris i pedanies ===
+
==== Barris i pedanies ====
 
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.
 
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.
    
== Història ==
 
== Història ==
 
[[Image:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]] '' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
 
[[Image:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]] '' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
−
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>
+
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[neolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restos d'un possible poblat de l'[[Edat de Bronze]] en el ''Blanquinal'', i es varen trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>
   −
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  
+
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  
   −
En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>
+
En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]].  
 +
 
 +
En l'any [[1777]] conseguix l'independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].  
 +
 
 +
El nou municipi incloïa a [[El Campet de Mirra]] i [[La Canyada (Alacant)|La Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
El primer cens oficial de Beneixama, en [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que només va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants.
   −
{| {{tablabonita}}
+
El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
 
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|
 +
Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
|-
 
|-
−
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
−
| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828
+
| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828 || align=center| 1.703
 
|}
 
|}
    
== Economia ==
 
== Economia ==
−
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua església.]]
+
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]
−
L'[[agricultura]] continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>
+
L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/>  
 +
 
 +
L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>
    
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
−
* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
+
[[File:Beneixama. Torre Talaia 1.JPG|thumb|259px|Torre Talaia]]
 +
* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
    
* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
 
* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>
   −
* '''[[Església de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] '''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.
+
* '''[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] '''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.
   −
* '''[[ermita de la Divina Aurora]] ''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté l'image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.
+
* '''[[ermita de la Divina Aurora]] ''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga iglésia parroquial. Conté l'image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.
   −
* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]] ''': de mitan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
+
* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]] ''': de mitan [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
    
== Urbanisme ==
 
== Urbanisme ==
−
El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>
+
El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/>  
 +
 
 +
El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat.  
 +
 
 +
La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>
    
== Cultura ==
 
== Cultura ==
Llínea 98: Llínea 113:  
* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música.
 
* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música.
   −
* '''Festa de Sant Antoni Abat'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.
+
* '''Festa de [[Sant Antoni Abat]]'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.
    
* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
 
* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
Llínea 123: Llínea 138:  
   | Partit_8 = [[PSOE]]
 
   | Partit_8 = [[PSOE]]
 
}}
 
}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 128: Llínea 146:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]
+
{{commonscat|Beneixama}}
−
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03023&Submit.x=28&Submit.y=9 Índex de estadística municipal de Beneixama]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
+
* [https://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]
−
* [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03023 Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
+
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].
−
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].
  −
 
      
{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}
 
{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/94435...294240»