109 260
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Té una població de 47.385 habitants segons el cens municipal de l'any [[2021]]. Va ser un municipi en autonomia pròpia fins a l'any [[1872]] quan es va anexionar a la ciutat de Valéncia i des de llavors forma part d'ella com un barri.
Té una població de 47.385 habitants segons el cens municipal de l'any [[2021]]. Va ser un municipi en autonomia pròpia fins a l'any [[1872]] quan es va anexionar a la ciutat de Valéncia i des de llavors forma part d'ella com un barri.
En Benicalap es troba un dels principals parcs de la ciutat, el [[Parc de Benicalap]], i el [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers]]. També és el lloc aon s'ubicarà el nou estadi del Valéncia Club de Fútbol.
En Benicalap es troba un dels principals parcs de la ciutat, el [[Parc de Benicalap]], i el [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers]]. També és el lloc a on s'ubicarà el nou estadi del Valéncia Club de Fútbol.
== Història ==
== Història ==
Com la majoria dels pobles de l'[[Horta de Valéncia]], Benicalap va ser als seus orígens una série d'[[Alqueria|alqueries]] musulmanes, eixemple del poblament típic d'[[al-Àndalus]].
Com la majoria dels pobles de l'[[Horta de Valéncia]], Benicalap va ser als seus orígens una série d'[[Alqueria|alqueries]] musulmanes, eixemple del poblament típic d'[[al-Àndalus]].
En l'any [[1769]], el rei [[Carles III]] va organisar les ciutats grans de la seua corona en districtes i barris, pero Benicalap va quedar fora d'oesta divisió, encara dins del règim del seu senyor. El senyor de Benicalap tenia alguns drets feudals llimitats, tal com es va fer en tot lo [[Regne de Valéncia]], i no disposava d'un poder absolut com en atres territoris.
En l'any [[1769]], el rei [[Carles III]] va organisar les ciutats grans de la seua corona en districtes i barris, pero Benicalap va quedar fora d'esta divisió, encara dins del règim del seu senyor. El senyor de Benicalap tenia alguns drets feudals llimitats, tal com es va fer en tot lo [[Regne de Valéncia]], i no disponia d'un poder absolut com en atres territoris.
En la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra del Francès]], els soldats francesos varen saquejar Benicalap, sobre tot el temple de Sant Roc. Posteriorment a la guerra, Benicalap va créixer als voltants de l'antiga carretera de Burjassot (ara avinguda Burjassot). En l'any [[1811]] desapareixen els senyors de l'Horta de Valéncia, i els núcleus de població passen a ser pobles, mentres que els núcleus menors queden com pedanies d'estos. El cas de Benicalap és molt confús, ya que no apareix en cap document ni com una cosa ni com atra. Al final del [[sigle XIX]], Valéncia s'anexionà totes les localitats dels seus voltants. Pareix que l'anexió de Beniferri i Benicalap va ser en l'any 1872.
En la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra del Francès]], els soldats francesos varen saquejar Benicalap, sobre tot el temple de Sant Roc. Posteriorment a la guerra, Benicalap va créixer als voltants de l'antiga carretera de Burjassot (ara avinguda Burjassot). En l'any [[1811]] desapareixen els senyors de l'Horta de Valéncia, i els núcleus de població passen a ser pobles, mentres que els núcleus menors queden com pedanies d'estos. El cas de Benicalap és molt confús, ya que no apareix en cap document ni com una cosa ni com atra. Al final del [[sigle XIX]], Valéncia s'anexionà totes les localitats dels seus voltants. Pareix que l'anexió de Beniferri i Benicalap va ser en l'any 1872.
[[File:Fàbrica de La Ceramo, Benicalap.JPG|thumb|250px|Fàbrica La Ceramo]]
[[File:Fàbrica de La Ceramo, Benicalap.JPG|thumb|250px|Fàbrica La Ceramo]]
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incesants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", els "[[Jardí de Monforte]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", els "[[Jardí de Monforte]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedaneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engollir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedaneu i qualsevol tipo de particularitat.
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.
En l'any [[1983]] s'inaugura el Parc de Benicalap, primer parc del barri, d'una extensió més que considerable, i en [[1986]] el nou mercat. En l'any [[1994]] es va construir la llínea T-4 de [[MetroValencia]], sobre el camí que va deixar lliure el trenet. En esta infraestructura el barri va tornar a tindre ràpida comunicació en el centre de la ciutat i la [[plaja]].
En l'any [[1983]] s'inaugura el Parc de Benicalap, primer parc del barri, d'una extensió més que considerable, i en [[1986]] el nou mercat. En l'any [[1994]] es va construir la llínea T-4 de [[MetroValencia]], sobre el camí que va deixar lliure el trenet. En esta infraestructura el barri va tornar a tindre ràpida comunicació en el centre de la ciutat i la [[plaja]].
[[File:Tramway valencia.jpg|thumb|250px|Tramvia]]
[[File:Tramway valencia.jpg|thumb|250px|Tramvia]]
Benicalap està vinculada tant en la Ronda Nort de Valéncia com la Ronda de Trànsits (avinguda del Doctor Peset Aleixandre). L'avinguda de les Corts Valencianes constituix la principal eixida de la ciutat en direcció cap a [[Llíria]] i les comarques de l'interior, i desemboca en l'autovia de Llíria també nomenada pista d'Ademús.
Benicalap està vinculada tant en la Ronda Nort de Valéncia com la Ronda de Trànsits (avinguda del Doctor Peset Aleixandre). L'avinguda de les Corts Valencianes constituïx la principal eixida de la ciutat en direcció cap a [[Llíria]] i les comarques de l'interior, i desemboca en l'autovia de Llíria també nomenada pista d'Ademús.
La llínea T4 del metro de Valéncia creua d'oest a est el barri. Esta llínea unix [[Burjassot]] i [[Paterna]] en el [[port de Valéncia]] i la plaja (les Arenes i la Malva-rosa). Les quatre estacions de tramvia del barri són: Florista, Garbí, Benicalap i Trànsits. Ademés, la parada de Beniferri de la [[Llínea 1 (MetroValencia)|Llínea 1]] es troba en els llímits entre Benicalap i Campanar. Esta llínea unix Llíria i [[Bétera]] en Castelló de la Ribera.
La llínea T4 del metro de Valéncia creua d'oest a est el barri. Esta llínea unix [[Burjassot]] i [[Paterna]] en el [[port de Valéncia]] i la plaja (les Arenes i la Malva-rosa). Les quatre estacions de tramvia del barri són: Florista, Garbí, Benicalap i Trànsits. Ademés, la parada de Beniferri de la [[Llínea 1 (MetroValencia)|Llínea 1]] es troba en els llímits entre Benicalap i Campanar. Esta llínea unix Llíria i [[Bétera]] en Castelló de la Ribera.
Respecte al transport en autobús, el barri és creuat per moltes llinees de l'[[EMT]] de Valéncia. Ademés, Benicalap té una ret de carrils bici en l'eixample i en l'avinguda de les Corts, ademés del que recorre la Ronda Nort.
Respecte al transport en autobús, el barri és creuat per moltes llínees de l'[[EMT]] de Valéncia. Ademés, Benicalap té una ret de carrils bici en l'eixample i en l'avinguda de les Corts, ademés del que recorre la Ronda Nort.
== Referències ==
== Referències ==