107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 12:
Llínea 12: − + − + − + − + Llínea 29:
Llínea 29: − + Llínea 49:
Llínea 49: + + + + Llínea 55:
Llínea 59: − + − + Llínea 64:
Llínea 68: − Església de Sant Joan Baptista s. XVII, d'una única nau ab dues capelles entre els contraforts. Destaca la decoració clàssica de les pilastres i el campanar de dos cossos de planta quadrada. + + + − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
|superfície = 11 km2
|superfície = 11 km2
|altitut = 241 m.
|altitut = 241 m.
|població = 536 hab.
|població = 585 hab.
|densitat = 47,7 hab./km²
|densitat = 53,18 hab./km²
|gentilici = benicoletà, benicoletana
|gentilici = benicoletà, benicoletana
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46838
|còdic_postal = 46838
|festes = Primera fi de semana d'agost
|festes = Primer fi de semana d'agost
|alcalde = Antonio Pastor Pérez ([[GIBE]])
|alcalde = Llúcia Gregori ([[Compromís]])
|uep = [http://www.benicolet.es web Oficial de l'ajuntament]
|uep = [http://www.benicolet.es web Oficial de l'ajuntament]
|notes = }}
|notes = }}
==Història==
==Història==
D’orige musulmà. Reconquistat per [[Jaume I ]] cedit, l'any [[1258]], a Juan de Bardají. Integrat a la baronia de [[Lluchent]], baix el senyoriu del Maça de Liçama, i, posteriorment va permanéixer al marquesat de Dos Aigües.
D’orige musulmà. Reconquistat per [[Jaume I ]] cedit, en l'any [[1258]], a Juan de Bardají. Integrat en la baronia de [[Lluchent]], baix el senyoriu del Maça de Liçama, i, posteriorment va permanéixer en el marquesat de Dos Aigües.
==Administració==
==Administració==
| Alcalde_8 = Antonio Pastor Pérez
| Alcalde_8 = Antonio Pastor Pérez
| Partit_8 = [[GIBE]]
| Partit_8 = [[GIBE]]
| Alcalde_9 = Mateu Prats
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Llúcia Gregori
| Partit_10 = [[Compromís]]
}}
}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]]
|-
|-
| align=center| 497 || align=center| 494 || align=center| 484 || align=center| 501 || align=center| 489 || align=center| 496 || align=center| 508 || align=center| 517 || align=center| 539
| align=center| 497 || align=center| 494 || align=center| 484 || align=center| 501 || align=center| 489 || align=center| 496 || align=center| 508 || align=center| 517 || align=center| 539 || align=center| 585
|}
|}
==Monuments==
==Monuments==
[[File:Iglesia de San Juan Bautista de Benicolet 01.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Sant Joan Baptista de Benicolet]]
Iglésia de Sant Joan Baptista [[sigle XVII]], d'una única nau en dos capelles entre els contraforts. Destaca la decoració clàssica de les pilastres i el campanar de dos cossos de planta quadrada.
==Festes locals==
==Festes locals==
Per giner Sant Antoni Abat.
Per [[giner]] [[Sant Antoni Abat]].
El dijous abans de Cendra es preparen les Cassoletes (d'arròs ab costra) a la serra.
El [[dijous]] abans de Cendra es preparen les Cassoletes (d'arròs en costra) a la serra.
Per juny se celebra Sant Joan Baptista.
Per [[juny]] se celebra Sant Joan Baptista.
El primer cap de semana d'agost se celebren les festes Patronals dedicades a la Immaculada, la Divina Aurora i el Crist de la Fe, en [[Moros i Cristians]].
El primer cap de semana d'[[agost]] se celebren les festes Patronals dedicades a la Immaculada, la Divina Aurora i el Crist de la Fe, en [[Moros i Cristians]].
L'1 d'octubre se celebra la festa a la Mare de Deu del Roser.
L'[[1 d'octubre]] se celebra la festa a la Mare de Deu del Roser.
==Gastronomia==
==Gastronomia==
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ous]], [[mel]], [[Arrop i tallaetes|arrop i talladetes]], carns...).
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==