Diferència entre les revisions de "Bernardí Vallmanya"
m (→Obra) |
(→Cites) |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Bernardí Vallmanya''' ([[Valéncia]], ¿?-[[1495]]). Escrivent [[Valencians|valencià]], perteneixent al [[sigle XV]], el [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de les lletres valencianes]]. | + | '''Bernardí Vallmanya''' ([[Valéncia]], ¿?-[[1495]]). Escrivent, traductor i poeta [[Valencians|valencià]], perteneixent al [[sigle XV]], el [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de les lletres valencianes]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | |||
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon [[Comte d'Oliva]], [[Serafí Centelles]]. | Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon [[Comte d'Oliva]], [[Serafí Centelles]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| + | Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys [[1474]] i [[1486]]. Traduí a la [[llengua valenciana]] diverses obres en [[castellà]] que tingueren molt d'èxit editorial igual que feu [[Miquel Péreç]] en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: ''Cordiale de quattuor novissimis'' (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa Maria i la ''Visio sancti Pauli'' (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima. | ||
| − | + | Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys [[1491]] i [[1494]], respectivament, en la [[ciutat de Valéncia]]. La traducció més important és l'obra ''Lo Carcer d'amor'' de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any [[1492]], la versió de Vallmanya s'edità en Barcelona en l'any [[1493]]. | |
| − | |||
| − | Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys [[1491]] i [[1494]], respectivament, en la [[ciutat de Valéncia]]. La traducció més important és l'obra ''Lo Carcer d'amor'' de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any [[1492]], la versió de Vallmanya s' | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 20: | Llínea 18: | ||
{{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', imprés en Valéncia l'any 1495}} | {{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', imprés en Valéncia l'any 1495}} | ||
| + | |||
| + | Citat en el llibre ''En torn a la llengua valenciana'' (1994) d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Bernat Fenollar]] | * [[Bernat Fenollar]] | ||
* [[Narcís Vinyoles]] | * [[Narcís Vinyoles]] | ||
Última revisió del 12:43 30 abr 2024
Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿?-1495). Escrivent, traductor i poeta valencià, perteneixent al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes.
BiografiaEditar
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
ObraEditar
Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'èxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: Cordiale de quattuor novissimis (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa Maria i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys 1491 i 1494, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'edità en Barcelona en l'any 1493.
CitesEditar
Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:
Citat en el llibre En torn a la llengua valenciana (1994) d'En Josep Mª Guinot.