Canvis

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. El matrimoni tingué quatre fills i els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Francesc fon mege. Des de chiquet va viure rodejat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com ara Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest|Lluís Revest i Corzo]]. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. El matrimoni tingué quatre fills i els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Francesc fon mege. Des de chiquet va viure rodejat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com ara Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest|Lluís Revest i Corzo]]. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

En l'any [[1918]] finalisa els seus estudis de bachillerat en la seua ciutat natal. En els primers anys dels anys 20 del [[sigle XX]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. Passà a estudiar Filosofia i Lletres que continuaria en l'Universitat de Salamanca, a on coneixiria al que seria el seu catedràtic i orientador, el mestre [[Miguel de Unamuno|Unamuno]]. Va llicenciar-se en l'any [[1935]].

En l'any [[1918]] finalisa els seus estudis de bachillerat en la seua ciutat natal. En els primers anys dels anys 20 del [[sigle XX]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. Passà a estudiar Filosofia i Lletres que continuaria en l'[[Universitat de Salamanca]], a on coneixiria al que seria el seu catedràtic i orientador, el mestre [[Miguel de Unamuno|Unamuno]]. Va llicenciar-se en l'any [[1935]].

{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  

{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  

En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez i Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'Universitat de Salamanca), Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Madrit]] i [[Salamanca]], en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en Salamanca.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'Universitat de Salamanca), Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Madrit]] i [[Salamanca]], en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en Salamanca.

Abans de 1936, Bernat Artola, ya estava catalogat com un destacat poeta en [[llengua valenciana]], ya havia segut distinguit en el premi Viola d'Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i més tart, en l'Englantina. Formà part de la nomenada Generació Lliterària dels 30 junt ad atres destacats creadors valencians, com: [[Francesc Almela i Vives]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Eduart Martínez i Ferrando]], [[Carles Salvador]], entre atres.

Abans de 1936, Bernat Artola, ya estava catalogat com un destacat poeta en [[llengua valenciana]], ya havia segut distinguit en el premi Viola d'Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i més tart, en l'Englantina. Formà part de la nomenada Generació Lliterària dels 30 junt ad atres destacats creadors valencians, com: [[Francesc Almela i Vives]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Eduart Martínez i Ferrando]], [[Carles Salvador]], entre atres.

A l'acabar la guerra va ser depurat i inclús va estar encarcerat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.

A l'acabar la guerra va ser depurat i inclús va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.

En l'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona a on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerrector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. En l'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en la ciutat de Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.

En l'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona a on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerrector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. En l'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en la ciutat de Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.

En l'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de l'any [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].

En l'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de l'any [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].

Bernat Artola, fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] i de l'Ateneu Cultural de Castelló. També fon un dels firmants de les nomenades [[Normes de Castelló]].

Bernat Artola, fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i de l'[[Ateneu Cultural de Castelló]]. També fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques de 1932, conegudes com a [[Normes de Castelló]].

Fon un home en coneiximents del món de l'art, filòsof de raïls populars, és per antonomàsia el "poeta de Castelló".

Fon un home en coneiximents del món de l'art, filòsof de raïls populars, és per antonomàsia el "poeta de Castelló".

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]