Diferència entre les revisions de "Big Band"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 9: Llínea 9:
 
Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).
 
Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).
  
Esta tipologia de formació musical ha arribat fins a l'actualitat, i les big bands són programades per clubs i festivals.
+
Esta tipologia de formació musical ha arribat fins a l'actualitat, i les big bands són programades per clubs i festivals.  
  
 
[[Categoria:Jazz]]
 
[[Categoria:Jazz]]
 
[[Categoria:Formacions musicals]]
 
[[Categoria:Formacions musicals]]

Última revisió del 09:06 1 maig 2024

Big Band de Bergen (Noruega)

Una Big Band és una agrupació musical pròpia de la música de jazz, que es va popularisar en l'época dorada del swing (les décades dels 30 i 40 del sigle XX).

El seu nom prové de l'anglés i lliteralment significa 'gran banda'. Atres noms que s'utilisen són jazz band, stage band o jazz orchestra. Encara que s'usa poc, el terme valencià més apropiat seria orquesta de jazz.

La big band típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté saxos, trompetes, trombons i secció rítmica (habitualment piano, contrabaix i bateria).

Les big band dels anys del swing se classifiquen habitualment en swing bands o hot bands (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les sweet bands (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).

Esta tipologia de formació musical ha arribat fins a l'actualitat, i les big bands són programades per clubs i festivals.