Canvis

Blanquina March, naixqué en la ciutat de Valéncia l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, es feu cristiana en [[1491]], als dihuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus.  

Blanquina March, naixqué en la ciutat de Valéncia l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, es feu cristiana en [[1491]], als dihuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus.  

És casà en Lluís Vives Valeriola, un chicotet comerciant de la ciutat que també fon judeu convers. Blanquina fallí a causa de la pesta en l'any [[1508]] en la ciutat de [[Xàtiva]] i fon soterrada en [[Alzira]] en el cementeri de Santa Caterina. Pocs anys abans, en [[1501]], el seu marit, degut a la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fon detingut per primera volta. El Sant Ofici, o siga l'[[Inquisició]]  descobrí la sinagoga clandestina de Valéncia en la casa de Castellana Guions, viuda del seu germà, Salvador Vives. Encara que en eixe primer procés aconseguí la lliberació de rebre cap pena, en [[1522]] fon detingut novament, fon condenat a la foguera i li foren confiscats tots els seus bens. Complida la sentència en [[1524]], les seues filles, Beatriu i Leonor, varen reclamar el dret sobre els 10.000 sous que la seua mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, cantitat que apareixia en el balanç dels bens confiscats a son pare. En l'any [[1527]], varen guanyar el pleit i reberen el primer pagament de la devolució. Per a evitar la total devolució, el fiscal de l'Inquisició començà un procés contra la memòria i els bens de Blanquina March, que havia mort feya ya 20 anys. El 31 de giner de [[1529]], l'inquisidor Arnau Albertí sentenciava que Blanquina per haver comés i perpetuat el crim d'heregia i apostasia, condenava la seua memòria, lliurant la seua estàtua al braç secular, i els seus bens i drets s'aplicaven al fisc fins a la data de la mort de la jujada. D'esta manera, les seues restes foren tretes del cementeri cristià i cremades públicament i les seues filles foren privades de tot dret sobre els bens familiars, tant paterns com materns.  

Es casà en Lluís Vives Valeriola, un chicotet comerciant de la ciutat que també fon judeu convers. Blanquina fallí a causa de la pesta en l'any [[1508]] en la ciutat de [[Xàtiva]] i fon soterrada en [[Alzira]] en el cementeri de Santa Caterina. Pocs anys abans, en [[1501]], el seu marit, degut a la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fon detingut per primera volta. El Sant Ofici, o siga l'[[Inquisició]]  descobrí la sinagoga clandestina de Valéncia en la casa de Castellana Guions, viuda del seu germà, Salvador Vives. Encara que en eixe primer procés aconseguí la lliberació de rebre cap pena, en [[1522]] fon detingut novament, fon condenat a la foguera i li foren confiscats tots els seus bens. Complida la sentència en [[1524]], les seues filles, Beatriu i Leonor, varen reclamar el dret sobre els 10.000 sous que la seua mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, cantitat que apareixia en el balanç dels bens confiscats a son pare. En l'any [[1527]], varen guanyar el pleit i reberen el primer pagament de la devolució. Per a evitar la total devolució, el fiscal de l'Inquisició començà un procés contra la memòria i els bens de Blanquina March, que havia mort feya ya 20 anys. El 31 de giner de [[1529]], l'inquisidor Arnau Albertí sentenciava que Blanquina per haver comés i perpetuat el crim d'heregia i apostasia, condenava la seua memòria, lliurant la seua estàtua al braç secular, i els seus bens i drets s'aplicaven al fisc fins a la data de la mort de la jujada. D'esta manera, les seues restes foren tretes del cementeri cristià i cremades públicament i les seues filles foren privades de tot dret sobre els bens familiars, tant paterns com materns.

== Vore també ==

== Vore també ==