Edició de «Blasco de Alagón»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Va ser un cavaller pertanyent a un dels llinages més importants de la seua época, a qui durant molts anys trobem documentat en l'entorn més pròxim del rei [[Jaume I d'Aragó]], de qui fon conseller, en formar part de la cort real a on també ocuparia un dels oficis més rellevants d'esta: la ''mayordomía d'Aragó''. | Va ser un cavaller pertanyent a un dels llinages més importants de la seua época, a qui durant molts anys trobem documentat en l'entorn més pròxim del rei [[Jaume I d'Aragó]], de qui fon conseller, en formar part de la cort real a on també ocuparia un dels oficis més rellevants d'esta: la ''mayordomía d'Aragó''. | ||
| − | La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels | + | La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia. |
En l'any [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista. | En l'any [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista. | ||