Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  12:12 6 feb 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Blason France moderne.svg|thumb|''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la [[Casa de Borbó]]]]
 
[[Archiu:Blason France moderne.svg|thumb|''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la [[Casa de Borbó]]]]
   −
'''Botifler''' és el [[malnom]] en que es va nomenar en el [[Regne de Valéncia]] als partidaris de [[Felip V d'Espanya |Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i que s'oponia al de «Maulets» o «Imperials», els malnoms que rebreren els partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. De la mateixa manera que en Valencia, també en els atres estats de la [[Corona d'Aragó]] els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.
+
'''Botifler''' és el [[malnom]] en que es va nomenar en el [[Regne de Valéncia]] als partidaris de [[Felip V d'Espanya |Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i que s'oponia al de «Maulets» o «Imperials», els malnoms que rebreren els partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. De la mateixa manera que en Valéncia, també en els atres estats de la [[Corona d'Aragó]] els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.
   −
Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és amprat en Valencia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valencia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «''beauté fleur''» —bella flor— en referència a la flor del lliri —[[flor de lis]]—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la [[Casa de Borbó]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=nbgnxykCs2QC&lpg=PA71&ots=iymDJ4b-Jr&dq=Antoine%20Dupuy-Vauban&hl=ca&pg=PA70#v=onepage&q&f=false Palma a través de la cartografía (1596-1902)]</ref>
+
Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és amprat en Valéncia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valéncia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «''beauté fleur''» —bella flor— en referència a la flor del lliri —[[flor de lis]]—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la [[Casa de Borbó]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=nbgnxykCs2QC&lpg=PA71&ots=iymDJ4b-Jr&dq=Antoine%20Dupuy-Vauban&hl=ca&pg=PA70#v=onepage&q&f=false Palma a través de la cartografía (1596-1902)]</ref>
    
==Ús durant la Guerra de Successió Espanyola==
 
==Ús durant la Guerra de Successió Espanyola==
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] el malnom «botifler» es va amprar en el Regne de Valencia per a referir-se als valencians partidaris dels Borbons.
+
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] el malnom «botifler» es va amprar en el Regne de Valéncia per a referir-se als valencians partidaris dels Borbons.
    
{{cita|Esparcióse por toda España la aclamación ejecutada en Viena de Austria de rey de España en la persona del serenísimo archiduque Carlos. [..] Estas voces hicieron impresión generalmente en España y en particular empezaba a distinguirse dos partidos, en Cataluña, con sobrenombres distintos. A los que consideraban inclinados a las Dos Coronas [borbòniques] los llamban ''butifleros'' y éstos, a los que discurrían ser del partido austríaco, ''imperiales''. Estos nombres tuvieron principio y se originó esta distinción en el combate que en 11 de junio de 1702 hubo en las cercanías de Nimega entre las Dos Coronas y los aliados, mandados los primeros del duque de Borgoña, guiado de la grande experiencia militar del mariscal de Boufflers, [..] Esta noticia llegó a Barcelona en los avisos públicos muy favorable a las Dos Coronas. De este hecho empezó como en sombra este renombre. Tomó cuerpo de otro combate en las cercanías de Amberes entre Eckeren y Cahapelle [..] Los avisos publicados en España le escribieron muy favorables [a les Dos Corones borbòniques]. Los extranjeros daban favorables a los aliados el suceso. De este segundo hecho quedaron distinguidos los partidos. Los que creían o esparcían sucesos favorables a las Dos Coronas eran llamados ''butifleros'' y los que divulgaban o creían sucesos favorables al rey Carlos y sus aliados eran considerados con el nombre de ''imperiales''. Esta distinción y renombre ocasionó muchos infortunios y desgracias, y duró todo el curso de la guerra. Y aunque en 10 de marzo de 1711[sic] murió el mariscal Boufflers, no terminó el renombre y creció siempre el encono entre los dos partidos, conservándose aún después de terminada la guerra en España. En el Reino de Valencia se distinguían en ''mauletes'' y fanáticos [..] En Aragón en renombre de ''anjuinos'' y ''archiduquistas''. | <ref>Castellví, Francisco de: ''Narraciones históricas'', vol.1; pp.420-421</ref> }}
 
{{cita|Esparcióse por toda España la aclamación ejecutada en Viena de Austria de rey de España en la persona del serenísimo archiduque Carlos. [..] Estas voces hicieron impresión generalmente en España y en particular empezaba a distinguirse dos partidos, en Cataluña, con sobrenombres distintos. A los que consideraban inclinados a las Dos Coronas [borbòniques] los llamban ''butifleros'' y éstos, a los que discurrían ser del partido austríaco, ''imperiales''. Estos nombres tuvieron principio y se originó esta distinción en el combate que en 11 de junio de 1702 hubo en las cercanías de Nimega entre las Dos Coronas y los aliados, mandados los primeros del duque de Borgoña, guiado de la grande experiencia militar del mariscal de Boufflers, [..] Esta noticia llegó a Barcelona en los avisos públicos muy favorable a las Dos Coronas. De este hecho empezó como en sombra este renombre. Tomó cuerpo de otro combate en las cercanías de Amberes entre Eckeren y Cahapelle [..] Los avisos publicados en España le escribieron muy favorables [a les Dos Corones borbòniques]. Los extranjeros daban favorables a los aliados el suceso. De este segundo hecho quedaron distinguidos los partidos. Los que creían o esparcían sucesos favorables a las Dos Coronas eran llamados ''butifleros'' y los que divulgaban o creían sucesos favorables al rey Carlos y sus aliados eran considerados con el nombre de ''imperiales''. Esta distinción y renombre ocasionó muchos infortunios y desgracias, y duró todo el curso de la guerra. Y aunque en 10 de marzo de 1711[sic] murió el mariscal Boufflers, no terminó el renombre y creció siempre el encono entre los dos partidos, conservándose aún después de terminada la guerra en España. En el Reino de Valencia se distinguían en ''mauletes'' y fanáticos [..] En Aragón en renombre de ''anjuinos'' y ''archiduquistas''. | <ref>Castellví, Francisco de: ''Narraciones históricas'', vol.1; pp.420-421</ref> }}
107 008

edicions

Menú de navegació