El bou embolat és una festa taurina valenciana. Consistix en la tradició de soltar pels carrers d'un poble o ciutat un bou embolat en unes boles de alquitrà cremant-se lligades en les banyes de l'animal.

És una tradició valenciana que no se practica fora de Valéncia o el seu àmbit d'influència.

Orige

L'orige d'estes tradicionals corregudes que se celebren en els pobles valencians, els podríem trobar en l'us com arma contra els seus enemics que feyen els pobles ibers, que gastaven els bous embolats per eixe fi.

Preparatius

El preparatius tenen tot un ritual que va preparant els ànims de festa del poble.

  • S'enllaça el bou en un corro en la força dels braços dels jóvens del poble i s'encabota a un piló que esta clavat a terra i ben falcat. El piló te un fort en la part superior.
  • Se passa la corda pel forat assegurant i deixant sense moviment el cap del animal.
  • Se coloquen uns ferrages ajustats sobre les banyes, ferrages que servixen de soport a les boles,unes boles fetes d'alquitrà i estopa.
  • L'animal se resistix durant tota l'operació i hi ha que tindre molta precaució i subjectar-lo molt be. En tot preparat se li dona foc a les boles.
  • Finalment se talla la corda.

La festa

Després de tallar la corda, cosa que no tot lo mon es capaç de fer, l'animal al vore's solt, corre enfurit pels carrers perseguint a les ombres que pot entrevore baix la llum de les boles enceses.

El foc se va consumint poc a poc i quan les boles terminen per apagar-se, el bou es agarrat una atra vegada en un corro i terminen les corregudes.

Els carrers del poble se tanquen en barreres de fusta, si be abans se feya en carros travats i nugats.

El bou en corda

El bou en corda es una atra modalitat del anterior a on el bou du una corda. Els carrers no estan tancats i els jóvens dirigixen al bou estirant dirigint a l'animal per a que o s'escape.

Particularitats locals

Cada poble a on se fa esta festa aporta les seues peculiaritats,uns a l'hora de traure el bou penjant ninots plens de palla que puja'n o baixen en una corda, atres posen refugis pels carrers, amagatalls en les places colocant carros, cadafals ...

Cada poble segon la tradició o l'imaginació dels organisadors, aporten variacions a l'estructura central del bou embolat.

Vore també

Bibliografia

  • Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. Grup d'Acció Valencinista. 1982. ISBN 84-85872-03-7