Bunyol

Bunyol (en castellà Buñol), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol. Conta en una població de 9.503 habitants, segon el INE de l'any 2022.

GeografiaEditar

Està integrat en la comarca de La Foya de Bunyol, de la que eixercix de capital, situant-se a 40 quilómetros de la capital valenciana. El terme municipal està travessat per l'autovia de l'Est entre els pK 310 i 321.

HidrografiaEditar

El terme municipal de Bunyol es troba travessat pel riu Bunyol, afluent del riu Magro.​ Este riu, en un recorregut total d'uns 30 quilómetros, s'unix en el terme de Bunyol en el riu Juanes (o Chic) i despuix seguix fluint cap al terme d'Alborache.​ En l'extrem suroccidental naix el riu Mijares, un atre chicotet afluent del riu Magro.​

OrografiaEditar

El terme municipal de Bunyol ocupa 112,4 km². El poble s'alça a 387 metros sobre el nivell de la mar, si be, en assentar-se en un terreny accidentat, les altures varien prou en el caixco urbà.

ClimaEditar

Bunyol està situat en la frontera entre el clima mediterràneu típic i el clima mediterràneu continentalisat. Els hiverns són relativament frets, en temperatures màximes que rara volta passen dels 20 °C, sent més freqüent que se situen de 9 a 13 °C. Les temperatures mínimes pot ser que descendixquen fins als -2 o -3 °C en dies de molt fret (açò ocorre unes 5 o 6 voltes a l'any, quan hi ha una ona de fret), pero lo normal és que se situen d'1 a 3 °C.

Els estius són càlits, en temperatures que poden alcançar més de 40 °C (açò ocorre en una ona de calor molt extrema). Lo normal és que se situen de 30 a 35 °C, encara que hi ha dies que no apleguen als 28 °C.

Les precipitacions en hivern són normals, sense aplegar a ser escasses, en dies en els que neva (de 0 a 5 dies neva en Bunyol), encara que hi ha hiverns que poden ser secs. Sol haver gelades en hivern. Les pluges són escasses en estiu i solen ser tormentoses.

Localitats llimítrofsEditar

Llimita al nort en el terme municipal de Chiva, a l'est en el de Godelleta i Alboraig, al sur en el de Yàtova i a l'oest en el de Setaigües i Requena. Pertany a la comarca de La Foya de Bunyol que es troba a l'oest de la província de Valéncia. De Bunyol a la ciutat de Valéncia n'hi ha una distancia de 40,1 km.

La comarca està composta pels municipis de Chest, Chiva, Bunyol, Setaigües, Alboraig, Godelleta, Macastre i Yàtova.

DemografiaEditar

Conta en una població de 9.503 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1842 1860 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011 2022
2.473 3.583 4.832 4.747 4.773 5.294 6.011 6.419 7.215 7.851 9.087 9.076 9.090 9.892 9.503

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Masmano Ibáñez PCE
1983 - 1987 Joaquín Masmano Palmer EUPV
1987 - 1991 Joaquín Masmano Palmer EUPV
1991 - 1995 Juan Andrés Perelló Rodríguez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Joaquín Masmano Palmer EUPV
1999 - 2003 Minerva Gómez Perelló EUPV
2003 - 2007 Fernando Giraldós Roser PSPV-PSOE
2007 - 2011 Fernando Giraldós Roser PSPV-PSOE
2011 - 2015 Joaquín Masmano Palmer EUPV
2015 - 2019 Rafael Pérez Gil (2015-2017)

Juncal Carrascosa Alonso (2017-2019)

EUPV

PSPV-PSOE

2019 - 2023 Juncal Carrascosa Alonso PSPV-PSOE
2023 Virginia Sanz Ferrús PPCV

EconomiaEditar

L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa.​ La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà.​ Els principals cultius són la garrofera (517 ha), la vinya (76 ha), l'armeler (442 ha) i l'olivera (464 ha).​ La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any 1932 com a successora d'una atra cooperativa del sigle XIX, vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx oli i comercialisa garrofa.​ Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.​

L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya Cavanilles en l'any 1797 reflectia l'existència de molins paperers i telers.​ Els molins de farina i paperers (dels que a principis del sigle XX hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària.​ Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de ciment (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.​

FestesEditar

 
La Tomatina

La TomatinaEditar

Artícul principal → Tomatina.


De les seues festes, resalta la "Tomatina", que és una festa en la que els participants es tiren tomaques els uns als atres.

Es celebra l'últim dimecres d'agost i consistix en el llançament de tomates madures entre la multitut d'assistents.​ La celebració s'ha acabat convertint en una de les més populars de la Comunitat Valenciana.​ El seu orige és discutit, si be la versió més estesa és que, en l'any 1945, uns jóvens varen llançar tomates a les autoritats perque volien participar en una desfilada de jagants i nanos.​ A pesar del castic i multa que es va impondre als jóvens que varen participar en els fets el succés es va tornar a repetir fins a l'any 1950, quan les autoritats franquistes varen intentar impedir-ho i varen provocar l'involucració del gros de la població.​ La tomatina en sí dura solament 1 hora, des de les 12 a la 1 del migdia.​ Els assistents estan entorn a les 40.000 persones a les que es llancen al voltant de 120 tonellades de tomates.​

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig    Bunyol    Chest    Chiva    Dosaigües    Godelleta    Macastre    Setaigües    Yàtova