Ermita de Sant Roc en Burjassot

Burjassot (en castellà Burjasot), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Pertany a la província de Valéncia i es troba situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

GeografiaEditar

Burjassot se troba situada al noroest de la ciutat de Valéncia, dins de la seua àrea metropolitana. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'Horta de Valéncia. Com tota la comarca, posseïx un clima mediterràneu.

Se pot accedir ad esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de MetroValencia.

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal de Burjassot llimita en les localitats de Godella, Paterna i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.

AccessosEditar

Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínea 1 de Metro Valéncia i la llínea T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera és possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.

HistòriaEditar

L'orige de la localitat se troba en una alqueria musulmana. Esta alqueria estaria fortificada com denota el significat del seu nom provinent de la senya que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. És per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.

En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en el Llibre del Repartiment en el qual se pot llegir que despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia per part de Jaume I d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en l'any 1237 seguint sent revocada esta donació a penes un any més tart per a passar a mans de l'Abat del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En 1258 tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a l'any 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En 1389 fon adquirida pel juriste Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En l'any 1425 fon adquirida per l'almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a l'any 1568.

En esta época es produí un dels episodis més importants de l'història de Burjassot al ser mort el 19 de maig de l'any 1522 el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.

En l'any 1600 fon adquirit per Sant Joan de Ribera, per aquell temps bisbe de Valéncia. Despuix de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius.

En l'any 1823 el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. En 1837 durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presoners numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.

DemografiaEditar

Conta en 38.880 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2009 2019 2022
1.981 2.942 4.009 5.101 6.532 8.538 11.235 12.134 17.624 23.283 35.583 34.595 35.171 37.394 38.433 38.024 38.880

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Marcos González Marimon PSPV-PSOE
1983 - 1987 José López Domingo PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Luis Andrés Chavarrías PSPV-PSOE
2011 - 2015 Rafael García García PSPV-PSOE
2015 - 2019 Rafael García García PSPV-PSOE
2019 - 2023 Rafael García García PSPV-PSOE
2023 Rafael García García PSPV-PSOE

EconomiaEditar

El seu escàs terme municipal es troba urbanisat en la seua major part existint una chicoteta zona d'horta a on es cultiven tarongers, hortalices, cultius forragers i tubèrculs. El sector primari, antany el més important, és actualment testimonial.​

Per la seua banda, el sector secundari està representat bàsicament per indústries dedicades a la ceràmica, vidre, textil, de transformats metàlics, fusta i mobles, alimentació i confecció, havent desaparegut en estos últims anys dos grans indústries dedicades al joguet i a la fabricació de ciment.

Per tot això cada volta cobra una major importància el sector terciari,​ destacant el comerç, transports i comunicacions, els servicis financers i servicis comunals. Tenint gran rellevància econòmica els servicis generats entorn al campus universitari. En l'actualitat el sector terciari es va posicionant en Burjassot per la comunicació en la capital i varis pobles com Paterna, Manises, Godella i Alboraya.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa