78 812
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar.
Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar.
El terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]].
El terme municipal de Càlig llimita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]].
S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.
S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües.
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües.
En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.
En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigua torrencial i la dels barrancs que afluïxen.
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.