Canvis

[[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png|190px|thumbnail|Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.]]

[[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png|225px|thumbnail|Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.]]

'''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].

Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar.

 

El terme municipal de Càlig llimita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]].

 

S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.

 

El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos.

 

Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m).

A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües.  

Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. Lo terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.

El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m).

En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigua torrencial i la dels barrancs que afluïxen.

A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.

La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable quantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 2.002 habitants.

== Història ==

== Història ==

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]]. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol de l'any [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de [[1540]] va ser erigida en vila independent. En l'any [[1649]] va ser saquejada durant la guerra dels ''Segadors''.

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]].  

 

Fon la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol de l'any [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se.  

{{Municipis de El Baix Maestrat}}

{{Municipis de El Baix Maestrat}}

 

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Castella]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]