Edició de «Càncer»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
El '''càncer''' és un conjunt de malalties en les quals l'organisme produïx celules anormals derivades dels propis teixits, més o menys semblants a les originals de les que procedixen, i que poden comportar-se de diferents modos, pero que en general estenen a portar a la mort al subjecte portador d'a on procedixen sense el tractament adequat.
 
El '''càncer''' és un conjunt de malalties en les quals l'organisme produïx celules anormals derivades dels propis teixits, més o menys semblants a les originals de les que procedixen, i que poden comportar-se de diferents modos, pero que en general estenen a portar a la mort al subjecte portador d'a on procedixen sense el tractament adequat.
  
La cèlula cancerígena o cancerosa és d'una malignitat variable segons orguens i sistemes. En general se caracterisen per escapar al control reproductiu que requeria la seua funció original, perdent les seues capacitats originals, i en el temps, adquirint atres que no els corresponen, invadint de forma progressiva i per distintes vies orguens proxims, o inclús  a distancia per via linfàtica o hematógena (per la [[sanc]])en creiximent i divisió més alla dels llímits normals, produïnt l'invasió del teixit circumdant i a voltes, metàstasis que és la propagació a distancia, per via fonamentalment linfática o sanguinea, de les celules originaries del càncer, i el creiximent de nous tumors en els llocs de destí de dita metàstasis.
+
La cèlula cancerígena o cancerosa és d'una malignitat variable segons orguens i sistemes. En general se caracterisen per escapar al control reproductiu que requeria la seua funció original, perdent les seues capacitats originals, i en el temps, adquirint atres que no els corresponen, invadint de forma progressiva i per distintes vies orguens proxims, o fins i tot a distancia per via linfàtica o hematógena (per la [[sanc]])en creiximent i divisió més alla dels llímits normals, produïnt l'invasió del teixit circumdant i a voltes, metàstasis que és la propagació a distancia, per via fonamentalment linfática o sanguinea, de les celules originaries del càncer, i el creiximent de nous tumors en els llocs de destí de dita metàstasis.
  
 
Les diferencies entre tumors benignes i malignes són en llinees generals que els primers cursen com una agressivitat major o menor i els segons terminen acabant en un periodo variable de temps, sense correcte tractament en la vida del pacient hospedador del mateix.
 
Les diferencies entre tumors benignes i malignes són en llinees generals que els primers cursen com una agressivitat major o menor i els segons terminen acabant en un periodo variable de temps, sense correcte tractament en la vida del pacient hospedador del mateix.
Llínea 7: Llínea 7:
 
Els tumors benignes poden recorrer localment en certs casos de cirugia u atres tractaments incomplets, pero no solen donar metàstasis a distancies ni matar al portador (Existixen algunes excepcions). Les celules normals al sentir el contacte en les celules veïnes inhibixen la reproducció, pero les celules malignes no tenen este fre. La majoria dels càncers formen tumors pero alguns no (com la leucemia).
 
Els tumors benignes poden recorrer localment en certs casos de cirugia u atres tractaments incomplets, pero no solen donar metàstasis a distancies ni matar al portador (Existixen algunes excepcions). Les celules normals al sentir el contacte en les celules veïnes inhibixen la reproducció, pero les celules malignes no tenen este fre. La majoria dels càncers formen tumors pero alguns no (com la leucemia).
  
El càncer pot afectar a totes les edats, inclús  a fetos, pero el risc de patir els més comuns s'incrementa en l'edat. El càncer causa prop del 13% de totes les morts. D'acort en la Societat Americana del Càncer, 7,6 millons de persones moriren de càncer en el món durant [[2007]].
+
El càncer pot afectar a totes les edats, fins i tot a fetos, pero el risc de patir els més comuns s'incrementa en l'edat. El càncer causa prop del 13% de totes les morts. D'acort en la Societat Americana del Càncer, 7,6 millons de persones moriren de càncer en el món durant [[2007]].
  
 
El càncer es causat per anormalidades en el material genetic de les celules. Estes anormalidades poden ser provocades per distints agents carcinógenos, com la radiació (ionisant, ultraviolat, etc), de productes quimics (procedents de l'indústria, del fum del [[tabac]] i de la contaminació en general, etc) o d'agents infecciosos([[virus]] del papiloma humana, del linfoma de Burkitt). Atres anormalidades genetiques cancerígenas són adquirides durant la replicació normal del ADN, al no corregir-se els erros que se produïxen durant la mateixa, o be són heretades i, per consegüent, se presenten en totes les celules des del naiximent (causant una major provabilitat de desencadenar la malaltia). Existixen complexes interaccions entre el material genetic i els carcinógenos, un motiu pel que alguns individus desenrollen càncer despuix de l'exposició a carcinógenos i atres no. Nous aspectes de la genetica del càncer, com la metilació de l'ADN i els microarns, estan sent estudiats com importants factors a tindre en conte per la seua implicació.
 
El càncer es causat per anormalidades en el material genetic de les celules. Estes anormalidades poden ser provocades per distints agents carcinógenos, com la radiació (ionisant, ultraviolat, etc), de productes quimics (procedents de l'indústria, del fum del [[tabac]] i de la contaminació en general, etc) o d'agents infecciosos([[virus]] del papiloma humana, del linfoma de Burkitt). Atres anormalidades genetiques cancerígenas són adquirides durant la replicació normal del ADN, al no corregir-se els erros que se produïxen durant la mateixa, o be són heretades i, per consegüent, se presenten en totes les celules des del naiximent (causant una major provabilitat de desencadenar la malaltia). Existixen complexes interaccions entre el material genetic i els carcinógenos, un motiu pel que alguns individus desenrollen càncer despuix de l'exposició a carcinógenos i atres no. Nous aspectes de la genetica del càncer, com la metilació de l'ADN i els microarns, estan sent estudiats com importants factors a tindre en conte per la seua implicació.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!