106 814
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − + + + − + − + − + − +
sense resum d'edició
El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juliol Cèsar]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref>
[[File:1914-julian-gregorian-calendar-Greek-French.jpg|thumb|Calendari gregorià de l'any [[1914]]]]
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que van presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''.
El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de Crist.
El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juli Cèsar]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref>
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''.
El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de [[Crist]].
== Característiques ==
== Característiques ==
* Día en duració de 24 horas.
* Día en duració de 24 hores.
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissapte]] i [[dumenge]]; est últim día es el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]; est últim día és el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
* Any repartit en 12 mesos: [[giner]] (31 díes), [[febrer]] (28 ó 29), [[març]] (31), [[abril]] (30), [[maig]] (31), [[juny]] (30), [[juliol]] (31), [[agost]] (31), [[setembre]] (30), [[octubre]] (31), [[novembre]] (30) i [[decembre]] (31).
* Any repartit en 12 mesos: [[giner]] (31 díes), [[febrer]] (28 ó 29), [[març]] (31), [[abril]] (30), [[maig]] (31), [[juny]] (30), [[juliol]] (31), [[agost]] (31), [[setembre]] (30), [[octubre]] (31), [[novembre]] (30) i [[decembre]] (31).
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]].
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]].
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys son de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys són de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
* Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten como bisexts (1800, 1900...); excepte quan l'any es multiple de 400, com el 2000.
* Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten com a bisexts ([[1800]], [[1900]]...); excepte quan l'any és multiple de 400, com el [[2000]].
== Referències ==
== Referències ==