Edició de «Camerun»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
| − | La '''República de Camerun''' | + | La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
[[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerun en l'actualitat</CENTER>]] | [[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerun en l'actualitat</CENTER>]] | ||
| − | + | Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/> | |
| − | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], | + | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> |
[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> | [[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/> | El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/> | ||
| − | === | + | === Després de l'independència === |
El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref> | El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref> | ||
| Llínea 99: | Llínea 99: | ||
== Organisació polític-administrativa == | == Organisació polític-administrativa == | ||
| − | [[File:Cameroon-Map-political-littoral.png|thumb|<center> Principals fites polítiques i geogràfiques.</center>]] | + | [[File:Cameroon-Map-political-littoral.png|thumb|280px|<center> Principals fites polítiques i geogràfiques.</center>]] |
| Llínea 143: | Llínea 143: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica | + | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica Subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual este és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]]. |
| − | La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. | + | Les regles i regulacions excessives, alts imposts i corrupció endèmica han impedit el creiximent del sector privat.{{cita requerida}} La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. |
| − | [[ | + | [[Image:800px-Billet de banque cameroun.jpg|thumb|250px|<center> Billet camerunés de 1000 francs CFA.</center>]] |
Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació. | Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació. | ||
La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus. | La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus. | ||
| − | La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a | + | La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5.000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en Camerun. |
La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]] 60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país. | La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]] 60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país. | ||
| − | L'indústria de la mà d'obra en fàbriques va proveir un estimat del 16,1% del PIB en 2006. Més del 75% de la força industrial del país està concentrada en | + | L'indústria de la mà d'obra en fàbriques va proveir un estimat del 16,1% del PIB en 2006. Més del 75% de la força industrial del país està concentrada en Douala i en Bonabéri. |
| − | L'explotació del [[petròleu]] ha caigut des de [[1985]], pero contínua sent un sector substancial que ha tengut un fort impacte en l'economia del país. | + | Camerun posseïx grans reserves de recursos minerals que encara no han segut extrets.{{cita requerida}} L'explotació del [[petròleu]] ha caigut des de [[1985]], pero contínua sent un sector substancial que ha tengut un fort impacte en l'economia del país. |
Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa. | Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa. | ||
| − | El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[ | + | El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Montanya Camerun]] i en l'àrea nort. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 187: | Llínea 187: | ||
== Deports == | == Deports == | ||
| + | |||
| + | * [[Image:313px-Soccerball svg.png|18px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]] | ||
| + | |||
En cada un dels últims tres [[Jocs Olímpics]] Camerun ha conseguit [[Camerun en els Jocs Olímpics|tres medalles d'or]]. La seua [[Selecció de fútbol de Camerun|selecció de fútbol]] va guanyar la medalla d'or en els [[Jocs Olímpics de Sydney]].<ref>[http://es.fifa.com/tournaments/archive/tournament=512/edition=3945/index.Html Torneig de fútbol dels Jocs Olímpics de 2000 en FIFA.com]</ref> | En cada un dels últims tres [[Jocs Olímpics]] Camerun ha conseguit [[Camerun en els Jocs Olímpics|tres medalles d'or]]. La seua [[Selecció de fútbol de Camerun|selecció de fútbol]] va guanyar la medalla d'or en els [[Jocs Olímpics de Sydney]].<ref>[http://es.fifa.com/tournaments/archive/tournament=512/edition=3945/index.Html Torneig de fútbol dels Jocs Olímpics de 2000 en FIFA.com]</ref> | ||
Un atre èxit destacable de la seua selecció de fútbol és haver segut el primer equip africà en aplegar als quarts de final, en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]]. | Un atre èxit destacable de la seua selecció de fútbol és haver segut el primer equip africà en aplegar als quarts de final, en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]]. | ||
| − | == | + | == Notes == |
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
| − | |||
| − | == | + | == Referències == |
* DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres. | * DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres. | ||
* Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd. | * Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd. | ||
* Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd. | * Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd. | ||
* West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc. | * West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Cameroon Airlines]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | ||
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun | * [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
| + | |||
| + | {{Traduït de|es|Camerun}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
| − | |||