Edició de «Camerun»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 51: | Llínea 51: | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
− | La '''República de Camerun''' | + | La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és el [[Mont Camerú]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]]. |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 67: | Llínea 67: | ||
=== Periodo colonial === | === Periodo colonial === | ||
− | [[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER> | + | [[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerú en l'actualitat</CENTER>]] |
− | Despuix que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Despuix de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], | + | Despuix que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Despuix de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerú va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/> |
− | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], | + | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerú"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> |
[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> | [[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> | ||
Llínea 143: | Llínea 143: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de | + | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerú és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerú és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual est és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]]. |
La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. | La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. | ||
− | [[File:Blue roof.jpg|thumb|250px|<center>Construcció en | + | [[File:Blue roof.jpg|thumb|250px|<center>Construcció en Camerú</center>]] |
Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació. | Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació. | ||
La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus. | La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus. | ||
− | La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en | + | La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en Camerú. |
La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]] 60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país. | La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]] 60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país. | ||
Llínea 162: | Llínea 162: | ||
Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa. | Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa. | ||
− | El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Mont | + | El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Mont Camerú]] i en l'àrea nort. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Llínea 193: | Llínea 193: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
− | |||
− | == | + | == Referències == |
* DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres. | * DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres. | ||
* Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd. | * Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd. | ||
* Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd. | * Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd. | ||
* West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc. | * West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | |||
+ | * [[Cameroon Airlines]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun | * [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Camerun}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
− |