Edició de «Cantàbria»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 68: Llínea 68:
  
 
* La Montanya. És una llarga barrera de [[montanya|montanyes]] abruptes paralela al mar que componen part de la [[cordillera]] Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per [[riu|rius]] de caràcter torrencial, de gran poder [[erosió|erosiu]] i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents [[comarca|comarques]] naturals de la regió be delimitades físicament pels cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo.  
 
* La Montanya. És una llarga barrera de [[montanya|montanyes]] abruptes paralela al mar que componen part de la [[cordillera]] Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per [[riu|rius]] de caràcter torrencial, de gran poder [[erosió|erosiu]] i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents [[comarca|comarques]] naturals de la regió be delimitades físicament pels cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo.  
A la montanya pertany la [[serra]] del Escut, cordó montanyós d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura que mos desplacem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els [[vall|valls]] i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des del port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepassen la majoria 2.500 metros i a on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.
+
A la montanya pertany la [[serra]] del Escut, cordó montanyós d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura que mos desplacem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els [[vall|valls]] i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepassen la majoria 2.500 metros i a on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.
  
 
* Camp i els valls del sur. L'atra [[comarca]] que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un [[clima]] més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per l'abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.
 
* Camp i els valls del sur. L'atra [[comarca]] que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un [[clima]] més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per l'abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!