Canvis

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortment influenciat per els vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha asignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortment influenciat per els vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha asignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

Cantàbria es la regió més rica del mon en yaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]].

Cantàbria es la regió més rica del món en yaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]].

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

== Hidrografia ==

== Hidrografia ==

Els rius càntabros son curts, ràpits i poc caudalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim a el seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un caudal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigues, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació aceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per el aument constant de la població en els valles, fa una forta presió.

Els rius càntabros son curts, ràpits i poc caudalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim a el seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un caudal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigues, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació aceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per el aument constant de la població en els valles, fa una forta pressió.

Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son:

Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son:

* [[Confederación Hidrográfica del Norte|Cuenca Norte]] [http://www.chnorte.es] (desembocan en el [[Mar Cantábrico]])

* [[Confederación Hidrográfica del Norte|Cuenca Norte]] [http://www.chnorte.es] (desembocan en el [[Mar Cantàbric]])

** [[Ríu Agüera|Agüera]]

** [[Ríu Agüera|Agüera]]

** [[Ríu Asón|Asón]]

** [[Ríu Asón|Asón]]

== Vegetació ==

== Vegetació ==

Les diverses altituts de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2600 msnm de La Montaña, fent que la diversitat vegetal siga gran i existixca un ampli número de biotopos. Cantàbria té una [[vegetació]] eurosiberiana, dins de la [[província]] Atlàntica. Se caracterisa per tindre [[bosc|boscs]] d'espècies frondoses i [[caducifoli|caducifolies], com son el [[roure]] i el [[faig]]. No obstant l'acció humana des de temps remots ha favorit la creació de [[past|pasts]], propiciant grans superfícies de pastiçals i praderies que alimenten al ganado [[vacú]].  

Les diverses altituts de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2600 msnm de La Montaña, fent que la diversitat vegetal siga gran i existixca un ampli número de biotopos. Cantàbria té una [[vegetació]] eurosiberiana, dins de la [[província]] Atlàntica. Se caracterisa per tindre [[bosc|boscs]] d'espècies frondoses i [[caducifoli|caducifolies]], com son el [[roure]] i el [[faig]]. No obstant l'acció humana des de temps remots ha favorit la creació de [[past|pasts]], propiciant grans superfícies de pastiçals i praderies que alimenten al ganado [[vacú]].  

Els [[prat|prats]] de pasts s'intercalen en plantacions d'[[eucaliptus]] (''[[Eucalyptus globulus]]'') i chicotetes masses de boscs autòctons de roures i faig.

Els [[prat|prats]] de pasts s'intercalen en plantacions d'[[eucaliptus]] ([[Eucalyptus globulus]]) i chicotetes masses de boscs autòctons de roures i faig.

La part meridional de Cantàbria, ya dins de la comarca de Campoo i llimitant en la meseta castellana, es caracterisa per tindre un paisage de transició cara a una vegetació seca, convivint varietats biclimatiques atlàntiques i mediterrànees. La seua diversitat vegetal està propiciada per localisar-se en el llímit del domini biogeogràfic mediterràneu, lo que fa que existixen [[espècie|espècies]] pròpies d'este [[bioclima]], com son la [[carrasca] o el [[alborcer]], localisats en sols calcàreus poc desenrollats i de escassa humitat.

La part meridional de Cantàbria, ya dins de la comarca de Campoo i llimitant en la meseta castellana, es caracterisa per tindre un païsage de transició cara a una vegetació seca, convivint varietats biclimatiques atlàntiques i mediterrànees. La seua diversitat vegetal està propiciada per localisar-se en el llímit del domini biogeogràfic mediterràneu, lo que fa que existixen [[espècie|espècies]] pròpies d'este [[bioclima]], com son la [[carrasca] o el [[alborcer]], localisats en sols calcàreus poc desenrollats i de escassa humitat.