Edició de «Cant valencià»

[[Archiu:Escola municipal de cant d'estil El Puig, Cant al Ras 2016 11.jpg|thumb|250px|[[Cant valencià d'estil]], escola de "[[El Puig]]"]]

[[File:Les albaes, Antoni Fillol Granell, col·lecció particular.JPG|thumb|250px|Cant d'Albades (variant del cant valencià)]]

El '''Cant valencià''' és el cant expressiu de tradició oral més representatiu dels valencians. Integrat pel [[Cant valencià d'estil|cant d'estil]], les [[albades]], [[Cant de llaurança|cant de llaurança]], [[Cant de batre|cant de batre]], etc. Representa el cant tradicional des dels pobles més lluntans del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Elig]].

== Significat ==

El cant valencià o cant del valencià — constituït pel cant d'estil i per les albaes i analíticament també anomenat pels seus mateixos intèrprets com a cant valencià d’estil des de principis dels [[anys 1990]] — és la menys coneguda entre les quatre principals tradicions vocals monòdiques expressives vives transmeses oralment en [[Espanya]], al costat del flamenco d'[[Andalusia]], la jota parada o d'estil d'[[Aragó]] i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada.

Mentres que el [[Flamenc|flamenc]] i la [[Dansa de la Jota|jota aragonesa]] per raons històriques i polítiques  es convertiren en emblemes amplament difosos i reconeguts durant la construcció contemporània de l'[[Estat espanyol]] a lo llarc dels sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[Sigle XX|XX]], tant l'asturianada com el cant valencià s'han mantengut principalment dins dels seus àmbits geogràfics d'orige, sense alcançar en els nostres dies per raons històriques el reconeiximent i la projecció que tingueren abans de la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]].

== Història ==

El cant valencià afonda les seues arrels en l'encreuament de les cultures musulmana, cristiana i judeua en les terres valencianes al final de la [[Baixa Edat Mija]] i principi de l'[[Edat Moderna]] ([[sigle XVI]]). El cant d'estil té la seua génesis en cants a l'aire usats en les faenes del camp, als quals s'afegí l'acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i les albaes provenen de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el [[sigle XIV]] en que es dedicaven cançons a personages destacats.

D'estètica i ethos clarament contrastants en els de les atres tradicions vocals monòdiques expressives espanyoles més amunt dites, el cant valencià es caracterisa principalment per una veu alta i projectada, per la busca d'una màxima claritat vocal i de dicció, i per la mesura i l'equilibri en l'ornamentació meslimàtica i en les actituts corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla—semiadornat—, més antic, base per a deprendre l'estil, i el cant requintat — clarament ornamental i en una tessitura més elevada —, sorgit en les darreres dècades del [[sigle XIX]] i ya predominant en els [[anys 1920]].

== Les cantaes, les versaes i els balls ==

Des de fa diverses centúries el cant valencià s'ha conreat en les cantaes o rondes amoroses de fadrins o en les de festa de majorals o clavaris, aixina com en diverses ocasions convivials i familiars i, fins al segon terç del [[sigle XX]], en faenes del camp a l'aire lliure (a on té el seu orige), en les versaes valencianes, en les reunions i balls en les tavernes, i en els balls casolans i festius.

Des del sigle XIX s'ha practicat també en les cantaes de quintos, i des de la Segona Restauració Borbònica ([[1874]]-[[1931]]) i Segona República (1931-[[1939]]) en els espectàculs dels quadros de cants i balls populars valencians a través dels quals alcançà proyecció estatal i internacional fins a 1939, com a característic emblema vocal de l'identitat valenciana.

== Geografia ==

Tradicionalment, el cant valencià ha segut un mig de comunicació social i d'expressió artística central en la major part les terres valencianes. És cant per excelència dels llauradors de l'horta valenciana en la seua històrica extensió de nort a sur del [[Regne de Valéncia]], i en els territoris adjacents de montanya — en un territori fonamentalment agrícola fins al segon terç del sigle XX —.

Pero és també cant de les classes artesanals i humils de les nostres ciutats, practicat des dels pobles més meridionals del Maestrat històric fins als Camps d'Alacant i Elig, en una àrea considerablement molt més extensa que la que li han atribuït els folcloristes musicals valencians dels sigles XIX i XX, considerant-lo com a sol característic de l'[[Horta de Valéncia]] i les seues comarques circumveïnes, sense atendre a l'ampla realitat etnogràfica.

== Vore també == 

* [[Cant valencià d'estil]]
* [[Cant d'albades]]
* [[Maria Teresa Oller i Benlloch]]
* [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"]]
* [[Pilar García Comeche, 'Pilareta']]
* [[Associació d'Estudis del Cant Valencià]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.aecv.info/cantvalencia.html Associació d'Estudis del Cant Valencià]
*[https://www.youtube.com/watch?v=rbV7N0QINGs Vídeo cants populars valencians o d'estil - Youtube] 
*[https://www.youtube.com/watch?v=trRFDVdwF-k Per la de l'u i dotze - Pepita de Russafa - Youtube]

[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Cant]] 
[[Categoria:Musica Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]