Edició de «Cant valencià d'estil»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota de estilo]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans. |
− | + | Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabalet|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada. | |
− | + | Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local. | |
− | |||
− | Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Cant valencià]] | * [[Cant valencià]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |