Diferència entre les revisions de "Cap"
m |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.) | El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.) | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Heads}} | ||
[[Categoria:Anatomia humana]] | [[Categoria:Anatomia humana]] | ||
[[Categoria:Parts del cos]] | [[Categoria:Parts del cos]] | ||
Revisió de 21:11 15 set 2022
El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cap.