Edició de «Cap Vert»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam. | Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam. | ||
| − | Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial. | + | Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial. |
| − | L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió. | + | L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió. |
[[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]] | [[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]] | ||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres. | Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres. | ||
| − | En l'any [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea Bissau. Despuix de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats. | + | En l'any [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Despuix de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats. |
[[File:Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]] | [[File:Santo Antao 01.jpg|thumb|250px|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]] | ||