Edició de «Carcaixent»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:El Passeig (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|350px|Passeig de Carcaixent]]
+
[[File:El Passeig (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|Passeig de Carcaixent]]
'''Carcaixent''' (en [[castellà]] ''Carcagente''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
+
 
 +
'''Carcaixent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta (Valéncia)|Ribera Alta]]. Té una població de 21.973 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]). La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis de [[Alzira]] i [[Algemesí]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.
  
La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis de [[Alzira]] i [[Algemesí]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
 
El [[terme municipal]] se situa entre el marge dret del riu [[Xúquer]], la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.
 
El [[terme municipal]] se situa entre el marge dret del riu [[Xúquer]], la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.
  
La ciutat de  Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que ademés li dòna nom.  
+
La ciutat de  Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que a més li dòna nom.  
  
Per lo que fa a l'orografia, cal dir que estàs regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.
+
Pel que fa a l'orografia, cal dir que és regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.
  
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mig de la [[A-7]] i despuix prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
+
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mijà de la [[A-7]] i despuix prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
  
 
=== Barris i pedanies ===
 
=== Barris i pedanies ===
 
+
En el terme municipal de  Carcaixent es troben també els següents nuclis de població:
En el terme municipal de  Carcaixent es troben també els següents núcleus de població:
 
 
* '''Barraca d'Aigües Vives'''.
 
* '''Barraca d'Aigües Vives'''.
 
* '''Papada'''.
 
* '''Papada'''.
  
 
Per la seua banda, el núcleu de  Carcaixent es dividix en quatre barris:
 
Per la seua banda, el núcleu de  Carcaixent es dividix en quatre barris:
 
 
* Santa Bárbara  
 
* Santa Bárbara  
 
* [[Les Barraques]]  
 
* [[Les Barraques]]  
Llínea 28: Llínea 25:
  
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
+
El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els cascs urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.
El terme municipal de Carcaixent llimita en [[Alberic]], [[Alzira]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Benimuslem]], [[Xàtiva]], [[la Pobla Llarga]], [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]  i [[Vilanova de Castelló]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans de Carcaixent, [[Alzira]] i [[Algemesí]] es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".
  
Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época [[Neolític|neolítica]], especialment de rests ibèrics i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una [[alqueria]] musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".
+
La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[sigle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).
 
 
La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[sigle XIII]] i la posterior repoblació, varen produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).
 
  
Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'[[Edat Mija]] i part de l'[[Edat Moderna]] (fins al [[sigle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada varen ser cremades.
+
Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[sigle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.
  
L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[sigle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats a on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la [[morera]] i del comerç de la [[seda]]. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, ademés, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.
+
L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[sigle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.
  
En el [[sigle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre els anys [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es varen posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.
+
En el [[sigle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.
  
 
En el [[sigle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.
 
En el [[sigle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.
  
Per lo que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental l'introducció del [[taronger]], que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, varen plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el [[sigle XIX]] va començar a exportar-se la [[taronja]] a gran escala.
+
Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el sigle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.
  
La [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar a la localitat, i va tindre lloc una batalla en la qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.
+
La [[Guerra de la Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.
  
En [[setembre]] de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] varen produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.
+
Al setembre de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] van produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.
  
 
En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.
 
En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.
 
== Sobre el topònim ==
 
 
* Documentat a partir del [[Llibre del Repartiment|Repartiment]]: [[1248]] (Donació de [[Jaume I]] a Matheo de Sangosa) "III iovatas terre in alcheria que dicitur Carcasneu" (L.R., II, P.134). La mateixa grafia se repetix en atres llocs del Repartiment (CFR. L.R., II, Assents: 934, 935 i 941).
 
* 1310 (Bernat de Clapers compra vàries cases) "In alcaria de Carcaixent" (Sanchis, Nomenclator, P.174).
 
* L'impost del morabatí dels anys [[1373]], [[1433]], [[1456]] i [[1481]] registra sempre la mateixa grafia: "Carcaxen" (ARV., Maestre Racional, 10866, 10872, 10874 i 10877).
 
* El mateix impost, corresponent a l'any 1499 acusa ya el variant "Carcaxent" (Aneu., 10880). En atres documents apareix el variant "Carquaxent".
 
* [[Menéndez Pidal]] escriu respecte al topònim, "Carcagente" (Valencia), en valencià "Carcaixent", falsa forma per "Carcagén", "Carcaixen", postula un "Carcasius"; comp. el topònim "Carcasio", variant de "Carcaso", "Carcasona" (M. Pidal, Toponímia Prerromana., P.127).
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
+
Carcaixent conta en 21.695 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
Carcaixent conta en 20.498 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
 
 
 
<center>
 
 
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Carcaixent<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
+
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Carcaixent<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
 
|-
 
|-
![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
+
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !!
 
|-
 
|-
| align=center| 9.255 || align=center| 12.503 || align=center| 12.262 || align=center| 13.520 || align=center| 13.834 || align=center| 15.393 || align=center| 17.846 || align=center| 17.216 || align=center| 17.937 || align=center| 18.971 || align=center| 22.164 || align=center| 20.062 || align=center| 20.609 || align=center| 21.753 ||align=center| 21.695 ||align=center| 21.973 ||align=center| 20.424 ||align=center| 20.498
+
| align=center| 9.255|| align=center| 12.503 || align=center| 12.262 || align=center| 13.520|| align=center| 13.834 || align=center| 15.393 || align=center| 17.846 || align=center| 17.216|| align=center|17.937 || align=center| 18.971 || align=center| 22.164 || align=center| 20.062|| align=center| 20.609 || align=center| 21.753 ||align=center| 21.695 ||align=center| 21.973
 
|}
 
|}
 
</center>
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Llínea 80: Llínea 62:
 
L'[[agricultura]] era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la [[taronja]] (des del [[sigle XIX]]). Pero a partir dels 60 del passat sigle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.
 
L'[[agricultura]] era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la [[taronja]] (des del [[sigle XIX]]). Pero a partir dels 60 del passat sigle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.
  
Per lo que fa a l'indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..
+
Pel que fa a la indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..
  
 
Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial ''Ribera del Xúquer'', una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.
 
Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial ''Ribera del Xúquer'', una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.
Llínea 89: Llínea 71:
 
[[File:Ermita de Sant Roc de Ternils, 3 (País Valencià).jpg|thumb|Ermita de Sant Roc de Ternils, en Carcaixent]]
 
[[File:Ermita de Sant Roc de Ternils, 3 (País Valencià).jpg|thumb|Ermita de Sant Roc de Ternils, en Carcaixent]]
  
*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[sigle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga iglésia de Ternils, que va ser ademés la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Iglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de [[fusta]] al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de [[rajola|rajoles]] fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.
+
*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[sigle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga iglésia de Ternils, que va ser a més la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Iglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.
 
 
 
*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[sigle XVI|sigles XVI]]-[[sigle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.
 
*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[sigle XVI|sigles XVI]]-[[sigle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.
Llínea 95: Llínea 77:
 
[[File:Església de l'Assumpció de Carcaixent (Ribera Alta-País Valencià).jpg|thumb|Iglésia de l'Assunció de Carcaixent]]
 
[[File:Església de l'Assumpció de Carcaixent (Ribera Alta-País Valencià).jpg|thumb|Iglésia de l'Assunció de Carcaixent]]
  
*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de [[1736]], el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any [[1770]]. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].
+
*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].
*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un païsage de gran bellea. Les obres primitives daten del [[sigle XIII]], pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el [[sigle XVI]]. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el [[sigle XVIII]].
+
*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del sigle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el sigle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el sigle XVIII.
  
 
:En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la [[desamortisació de Mendizàbal|desamortisació]] en l'any [[1835]], quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta iglésia o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.
 
:En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la [[desamortisació de Mendizàbal|desamortisació]] en l'any [[1835]], quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta iglésia o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.
Llínea 107: Llínea 89:
 
*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.
 
*[[Casa consistorial de Carcaixent|Casa consistorial]]. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any [[1847]]. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per [[Salvador Escrich]] consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.
  
[[File:Magatzem de Ribera (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|Almagasén de Ribera en Carcaixent]]
+
[[File:Magatzem de Ribera (Carcaixent-País Valencià).jpg|thumb|Almasent de Ribera en Carcaixent]]
*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almagasén de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipològia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  
+
*[[Almasent de Ribera]]. La construcció de l'edifici del Almasent de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre [[1905]] i [[1910]]. La construcció està inspirada en la tipologia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.  
 
*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[sigle XIX]] i començament del [[sigle XX]].
 
*Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del [[sigle XIX]] i començament del [[sigle XX]].
  
Llínea 119: Llínea 101:
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_2 = Vicente E. Pla Noguera
 
   | Alcalde_2 = Vicente E. Pla Noguera
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_2 = PSPV-PSOE
 
   | Alcalde_3 = Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet
 
   | Alcalde_3 = Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_3 = PSPV-PSOE
 
   | Alcalde_4 = Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura)
 
   | Alcalde_4 = Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura)
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] i [[Unió Valenciana]]
+
   | Partit_4 = PSPV-PSOE i [[Unió Valenciana]]
 
   | Alcalde_5 = Rafael Navarro Ferrer
 
   | Alcalde_5 = Rafael Navarro Ferrer
 
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana]]
 
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana]]
Llínea 129: Llínea 111:
 
   | Partit_6 = [[PPCV]]
 
   | Partit_6 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_7 = María Dolores Botella Arbona  
 
   | Alcalde_7 = María Dolores Botella Arbona  
   | Partit_7 = [[PPCV]]
+
   | Partit_7 = PPCV
 
   | Alcalde_8 = María Dolores Botella Arbona  
 
   | Alcalde_8 = María Dolores Botella Arbona  
   | Partit_8 = [[PPCV]]
+
   | Partit_8 = PPCV
  | Alcalde_9 = María Dolores Botella Arbona
 
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_10 = Francesc Salom Salom
 
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 
  | Alcalde_11 = Francesc Salom Salom
 
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 
  | Alcalde_12 = Carolina Almiñana
 
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
 
}}
 
}}
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Listaref}}
 
{{Listaref}}
  
* [https://www.carcaixent.es/ Ajuntament de Carcaixent]
 
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Carcaixent INE. Població de Carcaixent]
 
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
  
== Bibliografia ==
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Carcaixent}}
+
* [http://www.carcaixent.es/ Ajuntament de Carcaixent]
  
{{Municipis de La Ribera Alta}}
+
{{Traduït de|es|Carcaixent}}
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!