23 004
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Carles Santos Ventura''' (Vinaròs, 1 de juliol de 1940 - 4 de decembre de 2017), fon un músic i compositor valencià. == Biogra...»
'''Carles Santos Ventura''' ([[Vinaròs]], 1 de juliol de [[1940]] - 4 de decembre de [[2017]]), fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Carles Santos començà a estudiar música de molt menut —als cinc anys ya tocava el piano—. Posteriorment estudià en el Conservatori Superior de Música del Liceu de [[Barcelona]], on va destacar com a alumne. Continuà els estudis en [[París]], en els mestres Février, Casadessus, Magda Tagliaferro i Margaret Long; i més tart en [[Suïssa]], com a alumne de Harry Datymer. En [[1961]] començà a actuar com a pianiste, interpretant obres de Béla Bartók, Schönberg i Webern.
En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món.
En els anys setanta del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste i fins i tot realisador.
A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]].
Fon l'artiste convidat en la 12.ª ''Fira Mediterrania de Manresa'' de [[2009]]. En [[2011]] va ser l'artiste convidat en ''La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové'' en la Pobla de Ciérvoles, [[Lleida]], deixant "La Sargantaneta", la seua barca, navegant damunt d'una carrasca.
Va fallir el 4 de decembre de [[2017]] en la seua localitat natal, en Vinaròs, comarca del [[Baix Maestrat]], a causa d'un càncer.
== Premis ==
Ha rebut varis premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la [[Generalitat de Catalunya]] ([[1990]]); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música ([[1993]]); el Premi Ciutat de Barcelona a la Proyecció Internacional ([[1996]]); la Creu de Sant Jordi ([[1999]]), i varis premis MAX pels seus espectàculs escènics. Fon guardonat en el Premi Nacional de Música [[2008]] en la categoria de Composició.
== Polifacètic ==
Ademés de la seua producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.
== Reconeiximents ==
L'Ajuntament de Vinaròs en [[2006]] li va concedir, com a reconeiximent a la seua trayectòria artística, el seu nom a un carrer del municipi en el que residia.
== Biografia ==
Carles Santos començà a estudiar música de molt menut —als cinc anys ya tocava el piano—. Posteriorment estudià en el Conservatori Superior de Música del Liceu de [[Barcelona]], on va destacar com a alumne. Continuà els estudis en [[París]], en els mestres Février, Casadessus, Magda Tagliaferro i Margaret Long; i més tart en [[Suïssa]], com a alumne de Harry Datymer. En [[1961]] començà a actuar com a pianiste, interpretant obres de Béla Bartók, Schönberg i Webern.
En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món.
En els anys setanta del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste i fins i tot realisador.
A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]].
Fon l'artiste convidat en la 12.ª ''Fira Mediterrania de Manresa'' de [[2009]]. En [[2011]] va ser l'artiste convidat en ''La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové'' en la Pobla de Ciérvoles, [[Lleida]], deixant "La Sargantaneta", la seua barca, navegant damunt d'una carrasca.
Va fallir el 4 de decembre de [[2017]] en la seua localitat natal, en Vinaròs, comarca del [[Baix Maestrat]], a causa d'un càncer.
== Premis ==
Ha rebut varis premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la [[Generalitat de Catalunya]] ([[1990]]); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música ([[1993]]); el Premi Ciutat de Barcelona a la Proyecció Internacional ([[1996]]); la Creu de Sant Jordi ([[1999]]), i varis premis MAX pels seus espectàculs escènics. Fon guardonat en el Premi Nacional de Música [[2008]] en la categoria de Composició.
== Polifacètic ==
Ademés de la seua producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.
== Reconeiximents ==
L'Ajuntament de Vinaròs en [[2006]] li va concedir, com a reconeiximent a la seua trayectòria artística, el seu nom a un carrer del municipi en el que residia.