106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 36:
Llínea 36: − + − + + − Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restes trobades, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es van trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del Paleolític o Neolític, en la nomenada Cova de Cosí (la Parra). − Les primeres restes documentades a '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[segle VI a. C.|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es van arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla. + − Quant a l'época Romana, esta comença a Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:+ + + Llínea 55:
Llínea 57: − + − + − + − + − + Llínea 69:
Llínea 71: − + Llínea 77:
Llínea 79: − + Llínea 83:
Llínea 85: − + − + − +
→Història
== Història ==
== Història ==
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', on en [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'àrap vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]]. Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir a Espanya en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat Mijana procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser on van nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].
Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).
Els primers rest9s documentats en '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI a. C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.
En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:
* ''Els Fornals'' (segle I i II d. de C.)
* ''Els Fornals'' (segle I i II d. de C.)
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que fea funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[segle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que fea funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. En Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[sigle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.
La primera Carta de Poblament data del [[17 de giner]] de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.
El 22 de decembre de [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
El [[22 de decembre]] de [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
En [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de Valéncia, els que al seu torn en [[1375]] ho van vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
En [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' van assaltar i van saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es van mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
En [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
En [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
En [[1620]] es va fundar un convent de Dominics que va desaparéixer en l'exclaustració.
En [[1620]] es va fundar un convent de Dominics que va desaparéixer en l'exclaustració.
Durant tot el [[segle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments van ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.
En [[1830]] s'establix el Jujat de Primera Instància i Instrucció.
En [[1830]] s'establix el Jujat de Primera Instància i Instrucció.
El 19 de juny de [[1872]] el núcleu urbà de Carlet patix les conseqüències d'un terratrémol de forta intensitat. El Portal de Sant Bernat, el Palau Comtal i l'Església Parroquial patixen greus danys.
El [[19 de juny]] de [[1872]] el núcleu urbà de Carlet patix les conseqüències d'un terratrémol de forta intensitat. El Portal de Sant Bernat, el Palau Comtal i l'Iglésia Parroquial patixen greus danys.
El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.
El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.
En [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en [[1925]], previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants van ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de el restant de la població.
En [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en [[1925]], previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants van ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de el restant de la població.
El 10 d'agost de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.
El [[10 d'agost]] de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.
A mijà del [[segle XX]] es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.
A mijà del [[sigle XX]] es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.
En les últimes décades del [[segle XX]] es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.
En les últimes décades del [[sigle XX]] es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.
== Administració ==
== Administració ==