Canvis

16 bytes afegits ,  21:29 17 jul 2022
Llínea 7: Llínea 7:  
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
 
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
   −
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
+
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous.  
   −
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
+
El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, a on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientals de les Llomes de Matamón, a on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura.
 +
 
 +
Él Magre és un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] d'[[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet").
 +
 
 +
Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
 +
 
 +
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals.
 +
 
 +
Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer-Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
    
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
 
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
    
=== Referències sobre Història Urbana ===
 
=== Referències sobre Història Urbana ===
   
La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
 
La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.