Canvis

'''Carmen Llorca Villaplana''' ([[Alcoy]], [[29 de novembre]] de [[1921]] – [[Madrit]], [[29 de juny]] de [[1998]]) fon una historiadora, escritora i política [[Valencians|valenciana]]. Fon una de les primeres dònes que des dels sectors intelectuals i des de les files conservadores en [[Espanya]] va començar a intervindre en la vida pública. En l'any [[1974]] fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit. En 1982 durant la II Llegislatura va ocupar un escan en el [[Congrés dels Diputats]] i en [[1987]] en el [[Parlament Europeu]].  

'''Carmen Llorca Villaplana''' ([[Alcoy]], [[29 de novembre]] de [[1921]] - † [[Madrit]], [[29 de juny]] de [[1998]]) fon una historiadora, escritora i política [[Valencians|valenciana]]. Fon una de les primeres dònes que des dels sectors intelectuals i des de les files conservadores en [[Espanya]] va començar a intervindre en la vida pública. En l'any [[1974]] fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit. En [[1982]] durant la II Llegislatura va ocupar un escan en el [[Congrés dels Diputats]] i en [[1987]] en el [[Parlament Europeu]].  

 

== Biografia ==

== Biografia ==

Escrigué sobretot ensajos pero també va publicar noveles entre les que destaquen ''El sistema'' ([[1970]]) o ''Diari d'un viage a la China de Mao'' ([[1980]]).

Escrigué sobretot ensajos pero també va publicar noveles entre les que destaquen ''El sistema'' ([[1970]]) o ''Diari d'un viage a la China de Mao'' ([[1980]]).

Des d'abril de [[1974]] fins a novembre de [[1975]] fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit.

Des d'[[abril]] de [[1974]] fins a [[novembre]] de [[1975]] fon la primera dòna que va presidir l'Ateneu de Madrit.

També fon funcionària, tècnica d'informació de l'Estat, del Ministeri de Cultura i va eixercir com a directora de l'Oficina de Turisme en [[Milà]] i vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular. En [[1975]], fon delegada nacional de cultura en la Secretaria General del Moviment. Va cessar com a delegada nacional en la dissolució de [[FET i de les JONS]] en abril de [[1977]].

També fon funcionària, tècnica d'informació de l'Estat, del Ministeri de Cultura i va eixercir com a directora de l'Oficina de Turisme en [[Milà]] i vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular. En l'any [[1975]], fon delegada nacional de cultura en la Secretaria General del Moviment. Va cessar com a delegada nacional en la dissolució de [[FET i de les JONS]] en [[abril]] de [[1977]].

=== Organisació de Dònes Independents ===

=== Organisació de Dònes Independents ===

A finals de [[1976]] es va crear l'Organisació de Dònes Independents (en castellà, ''Organización de Mujeres Independientes''), una associació presidida per la pròpia Carmen Llorca. En aquell moment era Delegada de Cultura del Ministeri d'Informació i Turisme i havia segut destacada membre de la Secció Femenina. En giner de [[1977]], en l'acte de presentació varen explicar que estava formada per unes mil trescentes dònes i solament duya un més funcionant i que el seu objectiu era crear assessories en centres urbans i rurals i "prestar tot tipo d'ajuda a les dònes". La crònica, publicada en ''[[Diario 16]]'' titulava "Carmen Llorca presenta el seu grup feministe" i narrava com durant la presentació, en una pregunta dirigida a Carmen Llorca respecte a quin era, en la seua opinió, el sistema polític més adequat per a conseguir la lliberació de la dòna, va respondre que tots els sistemes polítics eren adequats per a conseguir les reivindicacions de les dònes". I a continuació, digué que "durant la República solament hi havia una dòna ministre, en Rússia cap i en China, l'esposa de Mao era perseguida". Els seus fins, dien, no tenien "de moment" matís polític i aspiraven a ser un punt de convergència en atres associacions baix la consigna de "Lluitar per la dòna, no només per l'igualtat jurídica, sino per la seua promoció en l'orde social". El moviment feministe va considerar que l'organisació liderada per Llorca era "la rèplica més coherent a la rebelió feminista de la transició".

A finals de l'any [[1976]] es va crear l'Organisació de Dònes Independents (en castellà, ''Organización de Mujeres Independientes''), una associació presidida per la pròpia Carmen Llorca. En aquell moment era Delegada de Cultura del Ministeri d'Informació i Turisme i havia segut destacada membre de la Secció Femenina. En [[giner]] de [[1977]], en l'acte de presentació varen explicar que estava formada per unes mil trescentes dònes i solament duya un més funcionant i que el seu objectiu era crear assessories en centres urbans i rurals i "prestar tot tipo d'ajuda a les dònes". La crònica, publicada en ''[[Diario 16]]'' titulava "Carmen Llorca presenta el seu grup feministe" i narrava com durant la presentació, en una pregunta dirigida a Carmen Llorca respecte a quin era, en la seua opinió, el sistema polític més adequat per a conseguir la lliberació de la dòna, va respondre que tots els sistemes polítics eren adequats per a conseguir les reivindicacions de les dònes". I a continuació, digué que "durant la República solament hi havia una dòna ministre, en Rússia cap i en China, l'esposa de Mao era perseguida". Els seus fins, dien, no tenien "de moment" matís polític i aspiraven a ser un punt de convergència en atres associacions baix la consigna de "Lluitar per la dòna, no només per l'igualtat jurídica, sino per la seua promoció en l'orde social". El moviment feministe va considerar que l'organisació liderada per Llorca era "la rèplica més coherent a la rebelió feminista de la transició".

Carmen Llorca també va entrar a formar part de la Fundació Cánovas del Castillo al mateix temps que feya crítica lliterària en [[Ràdio Nacional d'Espanya]] i en els diaris ''[[Ya]]'' i ''[[Pueblo]]''.  

Carmen Llorca també va entrar a formar part de la Fundació Cánovas del Castillo al mateix temps que feya crítica lliterària en [[Ràdio Nacional d'Espanya]] i en els diaris ''[[Ya]]'' i ''[[Pueblo]]''.  

En les Eleccions generals de [[1977]] fon candidata al [[Senat (Espanya)|Senat]] per Aliança Popular d'[[Alacant]], pero no va resultar elegida.

En les Eleccions generals de [[1977]] fon candidata al [[Senat (Espanya)|Senat]] per Aliança Popular d'[[Alacant]], pero no va resultar elegida.

En representació d'esta formació conservadora en [[1980]] fon membre del Consell de [[RTVE]] en representació de Coalició Democràtica.

En representació d'esta formació conservadora en l'any [[1980]] fon membre del Consell de [[RTVE]] en representació de Coalició Democràtica.

En [[1980]] va publicar el llibre ''Llamadme Evita'' (Planeta) una biografia novelada, el primer llibre en Espanya sobre la figura d'[[Eva Perón]].

En l'any 1980 va publicar el llibre ''Llamadme Evita'' (Planeta) una biografia novelada, el primer llibre en Espanya sobre la figura d'[[Eva Perón]].

En les Eleccions generals de l'any [[1982]] va resultar elegida diputada per Madrit i des d'eixe any fins a [[1986]] fon presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats.

En les Eleccions generals de l'any [[1982]] va resultar elegida diputada per Madrit i des d'eixe any fins a [[1986]] fon presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats.

En [[1986]] Llorca fon elegida diputada en el Parlament Europeu i va mantindre l'escan fins a [[1994]]. Fon vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió de Drets de la Dòna d'aquella cambra de [[1989]] a [[1994]].

En l'any [[1986]] Llorca fon elegida diputada en el Parlament Europeu i va mantindre l'escan fins a [[1994]]. Fon vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió de Drets de la Dòna d'aquella cambra de [[1989]] a [[1994]].

Carmen Llorca fallí en la ciutat de Madrit el 29 de juny de [[1998]].

Carmen Llorca fallí en la ciutat de Madrit el 29 de juny de [[1998]].

== Obra ==

== Obra ==