Edició de «Carta Magna»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Títul de l'enllaç]][[Image:magnacartaliberatum.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de 1215.]] |
| − | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] | + | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat per el rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les graus dificultats en la política exterior. |
| − | + | Sigué elaborada després de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de la época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de 1215. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. | |
| − | La Carta Magna és | + | La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o asamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magnaés u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política son la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. |
== Bases de la Carta Magna == | == Bases de la Carta Magna == | ||
| − | Els xixanta-tres artículs dels que | + | Els xixanta-tres artículs dels que cosnta la Carta Magna, aseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei. |
*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. | *S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. | ||
| − | * | + | *Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiada soles per la voluntat del monarca. |
| − | *S'amplia la seguritat a | + | *S'amplia la seguritat a campesins, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. |
| − | *La monarquia | + | *La monarquia es compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Constitució]] | *[[Constitució]] | ||
| − | == Enllaços | + | == Enllaços Externs == |
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna] | * [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna] | ||
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna] | * [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna] | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||