Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1473 bytes afegits ,  15:51 7 set 2019
Llínea 44: Llínea 44:     
== Infraestructures ==
 
== Infraestructures ==
 +
 
=== Carreteres ===
 
=== Carreteres ===
 +
 
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).
 
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).
   Llínea 50: Llínea 52:     
*Rondes de circumvalació:
 
*Rondes de circumvalació:
 +
 
*[[Ronda Sur de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Sur&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Sur de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Sur&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Est de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Est&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Est de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Est&nbsp;'''</font>]]
Llínea 57: Llínea 60:  
Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.
 
Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.
   −
*[[CS-22|<font style="background-color:#003399;color:#ffffff"> '''&nbsp;CS-22&nbsp;'''</font>]][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
+
*[[CS-22|<font style="background-color:#003399;color:#ffffff"> '''&nbsp;CS-22&nbsp;'''</font>]]
 +
 
 +
[[File:Construccion CS-22.jpg|thumb|Construcció CS-22]]
 +
 
 
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]] '', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.
 
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]] '', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.
    
*Accessos pel nort:
 
*Accessos pel nort:
 +
 
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Benicàssim&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Benicàssim&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Castell Vell&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Castell Vell&nbsp;'''</font>]]
Llínea 67: Llínea 74:     
*Accessos pel sur:
 
*Accessos pel sur:
 +
 
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Enrique Gimeno&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Enrique Gimeno&nbsp;'''</font>]]
 
*[[CV-18|<font style="background-color:#FFA500;color:#000000"> '''&nbsp;CV-18&nbsp;'''</font>]]
 
*[[CV-18|<font style="background-color:#FFA500;color:#000000"> '''&nbsp;CV-18&nbsp;'''</font>]]
Llínea 74: Llínea 82:     
*Accessos per l'est:
 
*Accessos per l'est:
 +
 
*[[Avinguda del Mar (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda del Mar&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Avinguda del Mar (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda del Mar&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Germans Bou&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;avinguda Germans Bou&nbsp;'''</font>]]
Llínea 79: Llínea 88:     
*Accessos per l'oest:
 
*Accessos per l'oest:
 +
 
*[[CV-151|<font style="background-color:#FFFF00;color:#000000"> '''&nbsp;CV-151&nbsp;'''</font>]]
 
*[[CV-151|<font style="background-color:#FFFF00;color:#000000"> '''&nbsp;CV-151&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carretera de Borriol (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carretera de Borriol&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carretera de Borriol (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carretera de Borriol&nbsp;'''</font>]]
Llínea 88: Llínea 98:     
*Rondes urbanes i atres vies importants:
 
*Rondes urbanes i atres vies importants:
 +
 
*[[Ronda Millars (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Millars&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Millars (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Millars&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Magdalena (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Magdalena&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Ronda Magdalena (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;ronda Magdalena&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Governador&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Governador&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Guitarrista Tàrrega&nbsp;'''</font>]]
 
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Guitarrista Tàrrega&nbsp;'''</font>]]
*[[Carrer Colom (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Colon&nbsp;'''</font>]]
+
*[[Carrer Colón (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> '''&nbsp;carrer Colon&nbsp;'''</font>]]
    
=== Transport urbà ===
 
=== Transport urbà ===
 +
 
==== Autobús ====
 
==== Autobús ====
   −
Des del 30 de juliol de l'any [[1969]], la capital de la Plana posseïx un transport públic urbà que en l'actualitat conté 17 llínees d'autobús, més 2 bises, més una dos llínees especials d'autobús urbà (empresa ACCSA, actualment Empresa de Transport Urbà de Castelló, TUCs):
+
Des del 30 de juliol de l'any [[1969]], la capital de la Plana posseïx un transport públic urbà que en l'actualitat conté 17 llínees d'autobús més una nocturna i un servici especial d'autobús urbà (empresa ACCSA, actualment Empresa de Transport Urbà de Castelló, TUCs):
    +
*Llínea N1: (Bus nocturn) Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
 
*Llínea 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
 
*Llínea 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
 
*Llínea 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
 
*Llínea 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Llínea 3: Grups Sant Agustí i Sant Marc - Auditori i Palau de Congressos
+
*Llínea 3: Basílica del Lledó – Rotonda Hospital La Magdalena
*Llínea 4: Grup Sant Llorenç - Grup Grapa (per Creu Roja)
+
*Llínea 4: Grup Grapa – Quadra Morteràs (centre universitari)
*Llínea 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
+
*Llínea 5: Passeig Ribalta - Basílica de la Mare de Deu del Lledó
*Llínea 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu del Lledó
+
*Llínea 6: Passeig Ribalta - Benadressa
*Llínea 6: passeig Ribalta - Benadresa
+
*Llínea 7: Montanya - Grups
*Llínea 7: estació FFCC - Universitat
   
*Llínea 8: Hospital General - Circumvalació
 
*Llínea 8: Hospital General - Circumvalació
*Llínea 9: estació FFCC - Centre Ciutat
+
*Llínea 9: Estació FFCC - Grup Grapa
*Llínea 10: Grup Sant Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
+
*Llínea 10: Antic quarter Tetuán XIV – UJI – Grup Sant Llorenç
*Llínea 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
+
*Llínea 11: Polígon Rafalafena - Universitat Jaume I
*Llínea 12: Plaça Ferran el Catòlic - FFCC - Universitat
+
*Llínea 12: Comissaria policia - Universitat Jaume I
*Llínea 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
  −
*Llínea Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
   
*Llínea 13 – Plaça de l'Independència (La Farola) – Nou cementeri  
 
*Llínea 13 – Plaça de l'Independència (La Farola) – Nou cementeri  
 
*Llínea 15 – Polideportiu Ciutat de Castelló – UJI  
 
*Llínea 15 – Polideportiu Ciutat de Castelló – UJI  
Llínea 120: Llínea 130:     
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.
 
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.
 +
 +
* Revisat en agost de 2018.
    
==== TRAM ====
 
==== TRAM ====
   −
A partir de l'any [[2008]] fon inaugurat el primer transport de trolebús (en un principi denominat TVRCas pero més tart passà a denominarse TRAM) o Transport en Via Reservada, començant per una primera llínea  (T1) (UJI - Castelló - Grau de Castelló - Castelló - UJI) que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilarreal]], [[Almassora]], [[Borriana]] i [[Benicàssim]]).
+
A partir de l'any [[2008]] fon inaugurat el primer transport de trolebús (en un principi denominat TVRCas pero més tart passà a denominar-se [[TRAM de Castelló|TRAM]]) o Transport en Via Reservada, començant per una primera llínea  (T1) (UJI - Castelló - Grau de Castelló - Castelló - UJI) que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilarreal]], [[Almassora]], [[Borriana]] i [[Benicàssim]]).
    
====Bicicas====
 
====Bicicas====
 +
 
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
 
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
 +
 
Hi ha quatre punts d'arreplega:
 
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
+
 
 +
*L'Àgora de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
 
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
 
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
 
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
 
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
+
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda de Valéncia]]).
 
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
 
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
 
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
 
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]
+
 
 +
Junt ad açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de vianants i ciclista junt en el TRAM]
    
=== Ferrocarril ===
 
=== Ferrocarril ===
Llínea 142: Llínea 158:     
=== Transport aéreu ===
 
=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
+
 
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.
+
En setembre de l'any [[2015]] començà el funcionament de l'[[Aeroport de Castelló]] també nomenat Aeroport de Castelló ''Costa Azahar'', dotant a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina poder donar un gras pas en les grans comunicacions internacionals. La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el [[Grau de Castelló]].
    
=== Transport marítim ===
 
=== Transport marítim ===
Llínea 154: Llínea 170:  
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].
 
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].
   −
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
+
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de les [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
    
En el sigle següent, es varen derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
 
En el sigle següent, es varen derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
Llínea 203: Llínea 219:  
==== [[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] ====
 
==== [[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] ====
 
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época migeval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
 
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época migeval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar '''El Fadri'''.</center>]]
      
==== [[El Fadrí]] ====
 
==== [[El Fadrí]] ====
 +
[[Image:fadrix.jpeg|thumb|right|<center>Torre campanar '''El Fadri'''.</center>]]
 +
 
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre [[1591]] i [[1604]] per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.
 
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre [[1591]] i [[1604]] per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.
   −
==== Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]  ====  
+
==== [[Edifici de Correus de Castelló]]  ====  
 
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en [[1917]] va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[sigle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
 
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en [[1917]] va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[sigle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
====[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]  ====
+
====[[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu de Belles Arts]]  ====
 
====[[Llonja del Cànem]] ====
 
====[[Llonja del Cànem]] ====
====[[Parc Ribalta (Castelló)|'''Parc Ribalta]]  ====
+
====[[Parc Ribalta]]  ====
   −
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència]] ''':''la [[Farola]] '' ====
+
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|Plaça de l'Independència]]====
    
=== Atres ===
 
=== Atres ===
Llínea 238: Llínea 255:  
===Museus===
 
===Museus===
   −
* [[Museu etnològic de Castelló|Museu etnològic]]: Situat en el carrer Cavallers, en el centre de la ciutat. Dividit en tres plantes que conta les històries i tradicions de la ciutat.
+
* [[Museu Etnològic de Castelló|Museu Etnològic]]: Situat en el carrer Cavallers, en el centre de la ciutat. Dividit en tres plantes que conta les històries i tradicions de la ciutat.
 
* [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu de Belles Arts]]: Situat a final de l'Avinguda Germans Bou. Els temes se centren en arqueologia, etnologia, pintura, escultura i la ceràmica valenciana dels sigles XVI al XIX.
 
* [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu de Belles Arts]]: Situat a final de l'Avinguda Germans Bou. Els temes se centren en arqueologia, etnologia, pintura, escultura i la ceràmica valenciana dels sigles XVI al XIX.
 
* [[Museu de la Mar (Grau de Castelló)|Museu de la Mar]]: Situat en el [[Grau de Castelló]], en ell es mostren peces i fotografies que tenen relació en el [[Port de Castelló]], la seua activitat i en la peixca en les [[Illes Columbretes]].
 
* [[Museu de la Mar (Grau de Castelló)|Museu de la Mar]]: Situat en el [[Grau de Castelló]], en ell es mostren peces i fotografies que tenen relació en el [[Port de Castelló]], la seua activitat i en la peixca en les [[Illes Columbretes]].
Llínea 256: Llínea 273:  
*I els '''Jardins del Port'''.
 
*I els '''Jardins del Port'''.
   −
A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].
+
A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].
 +
 
 +
Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:
   −
Les plages de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
+
*La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar.
 +
*La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició. 
 +
*I la '''Plaja del Serradal''', separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.
   −
*La [[Plaja del Pinar]], que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
+
* També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística.
*La [[Plaja del Gurugú]], la següent a la del Pinar, que alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival.
  −
*I la [[Plaja del Serradal]], separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]].
  −
La següent plaja, també crida del Serradal, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].
      
== Cultura i deports ==
 
== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.
+
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera Allepuz|Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Voleibol plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[Plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.
   −
En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].  
+
En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i ''[[underground]]'' trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].  
   −
Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.
+
Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell de la ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre de l'any [[2004]] fon sèu de la IX Olimpiada Iberoamericana.
    
L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.
 
L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.
Llínea 282: Llínea 300:  
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].
 
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].
   −
Se celebren el tercer dissabte de la [[Quaresma]] i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria de les canyes''', a on es recorda el trasllat de la població des del Castell Vell de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acodixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en l´ermitori fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.  
+
Se celebren el tercer dissabte de la [[Quaresma]] i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria de les canyes''', a on es recorda el trasllat de la població des del Castell Vell de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acodixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en l'ermitori fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.  
    
En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
 
En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
Llínea 289: Llínea 307:  
Pero, Castelló, no són a soles estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
 
Pero, Castelló, no són a soles estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
 
Ademés, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
 
Ademés, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat despuix de l´estiu, en animació en el carrer.
+
En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat despuix de l'estiu, en animació en el carrer.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Llínea 295: Llínea 313:  
* [[Fideuà]]
 
* [[Fideuà]]
 
* Caldereta de [[llamàntol]]
 
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]
+
* [[Coca de Castelló]]
 +
* [[Pilotes de flare]]
 +
* [[Rebentat (beguda)|Rebentat o cremaet]]
    
==Personages ilustres==
 
==Personages ilustres==
Llínea 315: Llínea 335:  
*[[Grau de Castelló]]
 
*[[Grau de Castelló]]
 
*[[Illes Columbretes]]
 
*[[Illes Columbretes]]
 +
*[[Festes de la Magdalena]]
 +
*[[Mare de Deu del Lledó]]
 +
*[[Basílica del Lledó]]
 +
*[[Perot de Granyana]]
 
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
 
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
 
*[[Castell de Fadrell]]
 
*[[Castell de Fadrell]]
 
*[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
 
*[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
+
*[[Museus de la província de Castelló]]
 
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
 
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
 
*[[Escut de Castelló de la Plana]]
 
*[[Escut de Castelló de la Plana]]
22 708

edicions

Menú de navegació