Canvis

Castelló de la Plana (edita)

Revisió de 17:05 24 nov 2019

3779 bytes afegits , 17:05 24 nov 2019

m

sense resum d'edició

Llínea 13: Llínea 13:

|superfície = 107,5 km²

|altitut = 30 msnm

−

|població = ~~171~~.~~669~~ hab. (~~2015~~)

+

|població = 170.888 hab. ([[INE]] [[2018]])

|densitat = 1.655,11 hab./km²

|gentilici = Castellonenc/a

Llínea 25: Llínea 25:

'''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

−

Conta en ~~171~~.~~669~~ habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[~~2015~~]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

+

Conta en 170.888 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2018]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==

Llínea 44: Llínea 44:

== Infraestructures ==

+

=== Carreteres ===

+

Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Llínea 50: Llínea 52:

*Rondes de circumvalació:

+

*[[Ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]

*[[Ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]

Llínea 57: Llínea 60:

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

−

+

*[[CS-22| ''' CS-22 ''']]

+

[[File:Construccion CS-22.jpg|thumb|Construcció CS-22]]

+

Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]] '', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:

+

*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]

*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]

Llínea 67: Llínea 74:

*Accessos pel sur:

+

*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]

*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]

Llínea 74: Llínea 82:

*Accessos per l'est:

+

*[[Avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]

*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]

Llínea 79: Llínea 88:

*Accessos per l'oest:

+

*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]

*[[Carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]

Llínea 88: Llínea 98:

*Rondes urbanes i atres vies importants:

+

*[[Ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]

*[[Ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]

*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]

*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]

−

*[[Carrer ~~Colom~~ (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

+

*[[Carrer Colón (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===

+

==== Autobús ====

−

La capital de la Plana posseïx 12 llínees~~, més 2 bises,~~ més una ~~llínea~~ especial d'autobús urbà (empresa ~~Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o~~ ACCSA):

+

−

*~~Línia~~ 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General

+

Des del 30 de juliol de l'any [[1969]], la capital de la Plana posseïx un transport públic urbà que en l'actualitat conté 17 llínees d'autobús més una nocturna i un servici especial d'autobús urbà (empresa ACCSA, actualment Empresa de Transport Urbà de Castelló, TUCs):

−

*~~Línia~~ 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General

+

−

*~~Línia~~ 3: ~~Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos~~

+

*Llínea N1: (Bus nocturn) Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General

−

*~~Línia~~ 4: ~~Grup S. Lorenzo -~~ Grup Grapa (~~per Creu Roja~~)

+

*Llínea 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General

−

*~~Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)~~

+

*Llínea 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General

−

*Línia 5: ~~passeig~~ Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó

+

*Llínea 3: Basílica del Lledó – Rotonda Hospital La Magdalena

−

*~~Línia~~ 6: ~~passeig~~ Ribalta - ~~Benadresa~~

+

*Llínea 4: Grup Grapa – Quadra Morteràs (centre universitari)

−

*~~Línia~~ 7: ~~estació FFCC~~ - ~~Universitat~~

+

*Llínea 5: Passeig Ribalta - Basílica de la Mare de Deu del Lledó

−

*~~Línia~~ 8: Hospital General - Circumvalació

+

*Llínea 6: Passeig Ribalta - Benadressa

−

*~~Línia~~ 9: ~~estació~~ FFCC - ~~Centre Ciutat~~

+

*Llínea 7: Montanya - Grups

−

*~~Línia~~ 10: Grup S. Llorenç ~~- Universitat - Estació FFCC - Hospital General~~

+

*Llínea 8: Hospital General - Circumvalació

−

*~~Línia~~ 11: Polígon Rafalafena ~~- FFCC~~ - Universitat

+

*Llínea 9: Estació FFCC - Grup Grapa

−

*~~Línia~~ 12: ~~Plaça Fer. Catòlic - FFCC~~ - Universitat

+

*Llínea 10: Antic quarter Tetuán XIV – UJI – Grup Sant Llorenç

−

*~~Línia 12bis:~~ Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC ~~- Universitat~~

+

*Llínea 11: Polígon Rafalafena - Universitat Jaume I

−

*~~Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri~~

+

*Llínea 12: Comissaria policia - Universitat Jaume I

+

*Llínea 13 – Plaça de l'Independència (La Farola) – Nou cementeri

+

*Llínea 15 – Polideportiu Ciutat de Castelló – UJI

+

*Llínea 16 – Centre Comercial La Salera – Estació FFCC – Hospital General

+

*Llínea 17 – Servici especial Mercat del dilluns

+

La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.

−

==== ~~TVRCas~~ ====

+

* Revisat en agost de 2018.

−

En [[2008]] ~~serà~~ inaugurat el primer ~~tram~~ de ~~l'esbossa 1 del~~ [[~~TVRCas~~]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilarreal]], [[Almassora]], [[Borriana]], [[Benicàssim]] ~~o El Grau~~).

+

==== TRAM ====

+

A partir de l'any [[2008]] fon inaugurat el primer transport de trolebús (en un principi denominat TVRCas pero més tart passà a denominar-se [[TRAM de Castelló|TRAM]]) o Transport en Via Reservada, començant per una primera llínea (T1) (UJI - Castelló - Grau de Castelló - Castelló - UJI) que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilarreal]], [[Almassora]], [[Borriana]] i [[Benicàssim]]).

====Bicicas====

+

El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.

+

Hi ha quatre punts d'arreplega:

−

*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].

+

*L'Àgora de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].

*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].

*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).

−

*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).

+

*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda de Valéncia]]).

*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).

*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].

−

Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de ~~viandants~~ i ciclista junt en el ~~TVRCas.~~]

+

Junt ad açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de vianants i ciclista junt en el TRAM]

=== Ferrocarril ===

−

Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (~~Arc~~, Talgo i ~~Euromed~~).

+

−

Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.

+

Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (Alvia, Talgo, Euromed i Regional).

−

Fent transbordo en [[Valéncia]], ~~pots~~ seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

+

Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província. Fent transbordo en la ciutat de [[Valéncia]], se pot seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===

−

~~Actualment, s~~'~~està construint~~ l'Aeroport de Castelló - Costa ~~Tarongina~~, ~~que dotarà~~ a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar ~~el gran bot a~~ les grans comunicacions.

+

−

La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

+

En setembre de l'any [[2015]] començà el funcionament de l'[[Aeroport de Castelló]] també nomenat Aeroport de Castelló ''Costa Azahar'', dotant a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina poder donar un gras pas en les grans comunicacions internacionals. La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el [[Grau de Castelló]].

=== Transport marítim ===

Llínea 146: Llínea 170:

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].

−

En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

+

En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de les [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el sigle següent, es varen derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

Llínea 170: Llínea 194:

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

{|

−

!bgcolor=~~black~~ colspan=20 style="color:~~White~~;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.

+

{| align="center" {{tablabonita}}

+

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.

|-

−

! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]

+

! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]

|-

−

| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876

+

| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876||align=center| 53.331

|-

−

! ~~!! [[1950]]~~ !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]

+

! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]!! [[2018]]

|-

−

| Población~~||align=center| 53.331~~||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110

+

| Población||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110|| align=center| 170.888

|}

Llínea 190: Llínea 215:

==== [[Basílica del Lledó|Basílica de la Mare de Deu del Lledó]] ====

−

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige ~~medieval~~.

+

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige migeval.

=== Civils ===

==== [[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] ====

Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época migeval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

−

~~[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar '''El Fadri'''.</center>]]~~

==== [[El Fadrí]] ====

+

[[Image:fadrix.jpeg|thumb|right|<center>Torre campanar '''El Fadri'''.</center>]]

+

De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre [[1591]] i [[1604]] per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

−

==== Edifici de ~~[[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|~~Correus]] ====

+

==== [[Edifici de Correus de Castelló]] ====

Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en [[1917]] va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[sigle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

−

====[[~~Museus~~ de Castelló|Museu de Belles Arts]] ====

+

====[[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu de Belles Arts]] ====

====[[Llonja del Cànem]] ====

−

====[[~~Parc Ribalta (Castelló)|'''~~Parc Ribalta]] ====

+

====[[Parc Ribalta]] ====

−

====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|~~'''~~Plaça de l'Independència]] ~~''':''la [[Farola]] ''~~ ====

+

====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|Plaça de l'Independència]]====

=== Atres ===

Llínea 216: Llínea 242:

*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]] '''.

==== Civils ====

−

*[[Plaça Major de Castelló|~~'''~~Plaça Major]] '''.

+

*'''[[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]]'''.

−

*'''Mercat Central'''.

+

*'''[[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]'''.

−

*'''[[Teatre]] ~~Principal~~'''.

+

*'''[[Teatre Principal (Castelló)|Teatre Principal]]'''.

−

*'''[[~~Casino~~]] ~~Antic~~'''.

+

*'''[[Cassino Antic de Castelló|Cassino Antic]]'''.

−

*'''[[~~Auditori~~]] i [[Palau de Congressos]] '''.

+

*'''[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Francesc Ribalta]]'''.

−

*'''[[Porta]] del [[Sol]] '''.

+

*'''[[Auditori i Palau de Congressos de Castelló|Auditori i Palau de Congressos]] '''.

+

*'''[[Porta del Sol de Castelló|Porta del Sol]] '''.

*'''[[Plaça la Pau (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Pau]] '''.

−

*'''[[Casa]] dels [[Caragols|Caragols]] '''.

+

*'''[[Casa dels Caragols (Castelló)|Casa dels Caragols]] '''.

−

*'''[[Ficus]] centenari''': en la [[Plaça ~~María~~ Agustina (Castelló)|Plaça ~~María~~ Agustina]].

+

*'''[[Ficus]] centenari''': en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Maria Agustina]].

−

*'''[[Olivo|Olivera]] milenària''', al final de l'[[~~avinguda~~ del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

+

*'''[[Olivo|Olivera]] milenària''', al final de l'[[Avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===

−

*~~'''~~[[~~Museus~~ de Castelló|~~Centre d'Art Contemporàneu~~]] '''.

+

−

*~~'''~~[[~~Museus~~ de Castelló|Museu ~~Etnològic Municipal~~]] ~~'''~~:en la [[~~ermita~~]] de ''~~Sant Jaume~~ de ~~Fadrell~~'' ([[~~Sant Jaume~~]]).

+

* [[Museu Etnològic de Castelló|Museu Etnològic]]: Situat en el carrer Cavallers, en el centre de la ciutat. Dividit en tres plantes que conta les històries i tradicions de la ciutat.

+

* [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu de Belles Arts]]: Situat a final de l'Avinguda Germans Bou. Els temes se centren en arqueologia, etnologia, pintura, escultura i la ceràmica valenciana dels sigles XVI al XIX.

+

* [[Museu de la Mar (Grau de Castelló)|Museu de la Mar]]: Situat en el [[Grau de Castelló]], en ell es mostren peces i fotografies que tenen relació en el [[Port de Castelló]], la seua activitat i en la peixca en les [[Illes Columbretes]].

+

* [[Planetari de Castelló|Planetari]]: També situat en el Grau de Castelló, conta en una sala d'exposicions, conferències, servicis administratius i la gran sala de proyeccions. El vestibul està presidit per una gran péndola de Foucalt. Ademés alguns dies es realisen quedades nocturnes on poder observar el cel en telescopis i experts.

+

* [[EACC (Espai d'Art Contemporàneu)]]: Situat en el carrer Prim. Este museu s'encarrega de la difusió de les pràctiques artístiques més recents, conta en una Biblioteca i cafeteria.

+

* [[Museu d'història militar de Castelló|Museu d'història militar]]: Situat en l'antic [[Quarter Tetuán XIV]]. En més de 7.000 entre peces i documents gràfics, aixina com més de 1.000 encara sense catalogar. Es poden vore uniformes del bando carliste, republicà o nacional, caixcos, mapes, etc.

== Parcs, jardins i plages ==

Llínea 239: Llínea 271:

En el Grau es troben els parcs de:

*'''Tripulants de la Paca'''.

−

*'''~~La Pineda~~'''.En un camp de golf privat.

+

*'''El Pinar'''. En un camp de golf privat.

*I els '''Jardins del Port'''.

−

A ~~mitat~~ camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

+

A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

+

Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:

+

*La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar.

+

*La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició.

+

*I la '''Plaja del Serradal''', separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.

−

~~Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de~~ la ~~[[carretera]]). Són tres plages d~~'~~arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:~~

+

* També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística.

−

*La Plaja ~~de la Pineda~~, ~~que esta pegada~~ al ~~[[Port~~ de ~~Castelló]], que conta en un parc, en un passeig~~ i ~~dunes artificials.~~

−

*La Plaja del ~~Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.~~

−

*I la Plaja del ~~Serreual, separada~~ de ~~la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava,~~ pero ~~si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,~~del ~~Gurugú~~, ~~a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].~~

−

~~La següent plaja~~, ~~també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]]~~.

== Cultura i deports ==

−

Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de ~~Volley~~ plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[~~plages~~ de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

+

Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera Allepuz|Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Voleibol plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[Plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

−

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

+

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i ''[[underground]]'' trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

−

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre ~~del~~ 2004 ~~va ser seu~~ de la IX Olimpiada Iberoamericana.

+

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell de la ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre de l'any [[2004]] fon sèu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

Llínea 267: Llínea 301:

Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

−

Se celebren el tercer dissabte de la [[Quaresma]] i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria de les canyes''', a on es recorda el trasllat de la població des del Castell Vell de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acodixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en ~~l´ermitori~~ fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

+

Se celebren el tercer dissabte de la [[Quaresma]] i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria de les canyes''', a on es recorda el trasllat de la població des del Castell Vell de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acodixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en l'ermitori fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].

També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.

−

Pero, Castelló, no són ~~només~~ estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.

+

Pero, Castelló, no són a soles estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.

Ademés, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:

−

En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat despuix de ~~l´estiu~~, en animació en el carrer.

+

En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat despuix de l'estiu, en animació en el carrer.

== Gastronomia ==

Llínea 280: Llínea 314:

* [[Fideuà]]

* Caldereta de [[llamàntol]]

−

*[[Coca de Castelló]]

+

* [[Coca de Castelló]]

+

* [[Pilotes de flare]]

+

* [[Rebentat (beguda)|Rebentat o cremaet]]

==Personages ilustres==

Llínea 289: Llínea 325:

*[[Isabel Ferrer Giner|Isabel Ferrer]], Mestra.

*[[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]], Religiós.

−

*[[~~Joan~~ García Ripollés]], Pintor.

+

*[[Juan García Ripollés]], Pintor.

*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.

−

*[[~~Juan~~ Adsuara]], Escultor.

+

*[[Joan Batiste Adsuara]], Escultor.

*[[Juan Costa Climent]], Polític.

*[[Manuel Badenes]], Futboliste.

Llínea 300: Llínea 336:

*[[Grau de Castelló]]

*[[Illes Columbretes]]

+

*[[Festes de la Magdalena]]

+

*[[Mare de Deu del Lledó]]

+

*[[Basílica del Lledó]]

+

*[[Perot de Granyana]]

*[[Real Club Nàutic de Castelló]]

−

*[[Castell ~~del~~ Fadrell]]

+

*[[Castell de Fadrell]]

−

*[[Ermita de la Magdalena]]

+

*[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]

−

*[[Museus de Castelló]]

+

*[[Museus de la província de Castelló]]

*[[Bandera de Castelló de la Plana]]

*[[Escut de Castelló de la Plana]]

Jose2

Administradors

107 008

edicions

Canvis

Castelló de la Plana (edita)

Revisió de 17:05 24 nov 2019

Menú de navegació

Buscar