Llínea 13: |
Llínea 13: |
| |superfície = 107,5 km² | | |superfície = 107,5 km² |
| |altitut = 30 msnm | | |altitut = 30 msnm |
− | |població = 171.669 hab. (2015) | + | |població = 170.888 hab. ([[INE]] [[2018]]) |
| |densitat = 1.655,11 hab./km² | | |densitat = 1.655,11 hab./km² |
| |gentilici = Castellonenc/a | | |gentilici = Castellonenc/a |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| '''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea. | | '''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea. |
| | | |
− | Conta en 171.669 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants. | + | Conta en 170.888 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2018]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 166: |
Llínea 166: |
| == Història == | | == Història == |
| El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. | | El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. |
− | Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment. | + | Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perque esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment. |
| | | |
| En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]]. | | En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]]. |
Llínea 194: |
Llínea 194: |
| Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers). | | Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers). |
| {| | | {| |
− | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana<small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994. | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana<small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994. |
| |- | | |- |
− | ! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] | + | ! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] |
| |- | | |- |
− | | Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876 | + | | Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876||align=center| 53.331 |
| |- | | |- |
− | ! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] | + | ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]!! [[2018]] |
| |- | | |- |
− | | Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110 | + | | Población||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110|| align=center| 170.888 |
| |} | | |} |
| | | |
Llínea 273: |
Llínea 274: |
| *I els '''Jardins del Port'''. | | *I els '''Jardins del Port'''. |
| | | |
− | A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]]. | + | A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]]. |
| | | |
− | Les plages de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis: | + | Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis: |
| | | |
− | *La [[Plaja del Pinar]], que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials. | + | *La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar. |
− | *La [[Plaja del Gurugú]], la següent a la del Pinar, que alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. | + | *La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició. |
− | *I la [[Plaja del Serradal]], separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. | + | *I la '''Plaja del Serradal''', separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”. |
− | La següent plaja, també nomenada del Serradal, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].
| + | |
| + | * També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística. |
| | | |
| == Cultura i deports == | | == Cultura i deports == |
− | Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA. | + | Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera Allepuz|Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Voleibol plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[Plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA. |
| | | |
− | En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]]. | + | En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i ''[[underground]]'' trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]]. |
| | | |
− | Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana. | + | Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell de la ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre de l'any [[2004]] fon sèu de la IX Olimpiada Iberoamericana. |
| | | |
| L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions. | | L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions. |