Canvis

|superfície = 107,5 km²

|superfície = 107,5 km²

|altitut = 30 msnm

|altitut = 30 msnm

|població = 171.669 hab. (2015)

|població = 170.888 hab. ([[INE]] [[2018]])

|densitat = 1.655,11 hab./km²

|densitat = 1.655,11 hab./km²

|gentilici = Castellonenc/a

|gentilici = Castellonenc/a

'''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

'''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 171.669 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

Conta en 170.888 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2018]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[Àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==

== Geografia ==

== Història ==

== Història ==

El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.

El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perque esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

{|

{|

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana<small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana<small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.

|-

|-

! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]

! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]

|-

|-

| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876  

| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876||align=center| 53.331

|-

|-

!  !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]  

!  !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]!! [[2018]]  

|-

|-

| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110

| Población||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110|| align=center| 170.888

|}

|}

A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les plages de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:

Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grau]] (a uns 4 o 5 [[Km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:

*La [[Plaja del Serrallo]], situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló. 

*La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar.  

*La [[Plaja del Pinar]], que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials.

*La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició. 

*La [[Plaja del Gurugú]], situada al nort de la plaja del Pinar, és la següent a la del Pinar, que alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival.

*I la '''Plaja del Serradal''', separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.

*I la [[Plaja del Serradal]], separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.

 

* També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística.

== Cultura i deports ==

== Cultura i deports ==

Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera Allepuz|Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Voleibol plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[Plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].  

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i ''[[underground]]'' trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].  

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell de la ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre de l'any [[2004]] fon sèu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any [[1991]], conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.