Castell d'Alédua

El castell d'Alédua, en el terme municipal de Llombay (Ribera Alta) és una fortalea àrap construïda a finals del sigle XII que se situa sobre un cap en el marge esquerre del riu Magre a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'Alédua.

HistòriaEditar

El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com alqueria en el Repartiment. En el sigle XIV perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any 1494 el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua.

La despoblació del castell va aparellada a l'expulsió dels moriscs (1609). Encara que en l'any 1625 Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat.

Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la Guerra d'Independència i despuix en les guerres carlistes.

DescripcióEditar

De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de Valéncia, com la Torre Muça de Benifayó, la Torre Espioca, la d'Almussafes i atres.

De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre.

CuriositatsEditar

Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar