Castell d'Onda

El castell d'Onda és una fortalea històrica situada en la població valenciana d'Onda (Castelló). Fon declarat l'any 1967 conjunt Històric Artístic i Be d'interés cultural.

HistòriaEditar

El castell d'Onda és una elevació que domina la població d'Onda, sobre restes d'una ocupació del lloc des de l'época dels íbers i romans. Els àraps, que estaven establits en la medina d'Onda, alçaren un gran castell en el sigle X, en l'época d'Abderraman III. En l'any 1090 Onda fon conquistada pel Sit, lo que apareix referit en el Cantar del Mio Cid, pero en l'any 1102 Onda és reconquistada pels almoràvits i posteriorment, en l'any 1150 passà a mans dels almohades fins a la conquista cristiana del sigle XIII per Jaume I l'any 1241. Onda mantingué la població àrap fins a 1248 en que fon repoblada per cristians segons la Carta Pobla.

El castell d'Onda es va convertir en fonamental entre 1357 i 1365 com a conseqüència de la guerra en Castella i també en la de les Germanies durant l'etapa 1519-1524 i la repressió mudeixar de la Serra d'Espadà, aixina mateix, en la guerra de l'Independència quan fon pres per les tropes de Napoleó. En les seues afores varen tindre lloc diferents batalles en temps de les guerres Carlistes, sent arrasat per les tropes del general Cabrera.

El seu primer propietari cristià fon l'orde del Temple i despuix la de Montesa. En l'actualitat és propietat de l'Ajuntament d'Onda que el destina per a us turístic i cultural.

DescripcióEditar

La ciutat-fortalea [1] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.

La vila s'enmurallà en el sigle XI, despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del sigle X, i en els sigles XII i XIII es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.

En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l'albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l'albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l'Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.

L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del sigle XX i va funcionar com a colónia escolar entre els anys 1920 i 1950 que únicament varen ser interromputs durant la guerra civil espanyola.

Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l'aljup principal del castell àrap, que suministrava d'aigua a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea.

300 torresEditar

Era conegut com el castell de les 300 torres, pel número de torrellons que posseïa, encara que aquelles fortificacions permaneixen soterrades baix l'actual.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar