Canvis

El '''Castell de Berat''' (en [[idioma albanés]]: ''Kalaja i Bashtovës'') és un [[castell]] situat en [[Berat]], [[Albània]]. Està construït sobre un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu]] [[Osum]] i és accessible a soles des del Sur. Despuix d'haver segut incendiat pels romans cap a l'any [[200 a. C.|200 a.C.]], els murs es varen reforçar en el [[sigle V]] baix l'emperador [[Imperi bizantí|bizantí]] [[Teodosi II]], i varen ser reconstruïts durant el [[sigle VI]] baix l'emperador [[Justinià I]], i de nou en el [[sigle XIII]] baix el déspota d'Epir, [[Miguel Ángel Comneno]], primer de l'emperador bizantí. L'entrada principal, en la partix nort, està defesa per un pati fortificat i hi ha atres tres menudes entrades. La fortalea de Berat, en el seu estat actual, encara que considerablement danyada, seguix oferint una magnífica vista.  

El '''Castell de Berat''' (en [[idioma albanés]]: ''Kalaja i Bashtovës'') és un [[castell]] situat en [[Berat]], [[Albània]]. Està construït sobre un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu]] [[Osum]] i és accessible a soles des del Sur. Despuix d'haver segut incendiat pels romans cap a l'any [[200 a. C.|200 a.C.]], els murs es varen reforçar en el [[sigle V]] baix l'emperador [[Imperi bizantí|bizantí]] [[Teodosi II]], i varen ser reconstruïts durant el [[sigle VI]] baix l'emperador [[Justinià I]], i de nou en el [[sigle XIII]] baix el déspota d'Epir, [[Miguel Ángel Comneno]], primer de l'emperador bizantí. L'entrada principal, en la partix nort, està defesa per un pati fortificat i hi ha atres tres menudes entrades. La fortalea de Berat, en el seu estat actual, encara que considerablement danyada, seguix oferint una magnífica vista.  

L'important superfície que comprén va fer possible albergar a una part considerable dels habitants de les ciutats propenques. Els edificis en l'interior de la fortalea es varen construir durant el [[sigle XIII]], i per la seua característica arquitectura són conservats com a monuments culturals. La població de la fortalea era [[cristianisme|cristiana]], i la fortalea albergava al voltant de 20 [[iglésia (edifici)|iglésies]] (la majoria construïdes durant el sigle XIII) i a soles una [[mesquita]], destinada per a l'us de la guarnició turca, i de la que apenes queden unes poques ruïnes i la base del [[minaret]]. Les iglésies de la fortalea varen ser danyades a lo llarc dels sigles, i a soles algunes s'han mantingut.

L'important superfície que comprén va fer possible albergar a una part considerable dels habitants de les ciutats propenques. Els edificis en l'interior de la fortalea es varen construir durant el [[sigle XIII]], i per la seua característica arquitectura són conservats com a monuments culturals. La població de la fortalea era [[cristianisme|cristiana]], i la fortalea albergava al voltant de 20 [[iglésia (edifici)|iglésies]] (la majoria construïdes durant el sigle XIII) i a soles una [[mesquita]], destinada per a l'us de la guarnició turca, i de la que apenes queden unes poques ruïnes i la base del [[minaret]]. Les iglésies de la fortalea varen ser danyades a lo llarc dels sigles, i a soles algunes s'han mantengut.

El castell de Berat apareix representat en el revers de la [[moneda]] de 10 [[lek (moneda)|leks]] albanesos, falcada en els anys [[1996]] i [[2000]].

El castell de Berat apareix representat en el revers de la [[moneda]] de 10 [[lek (moneda)|leks]] albanesos, falcada en els anys [[1996]] i [[2000]].