Canvis

1223 bytes afegits ,  10:38 10 jul 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.
+
[[File:Castell de Montesa 21.JPG|thumb|Castell de Montesa]]
   −
Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.
+
El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.
   −
Els Reis Catòlics van incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.  
+
Despuix d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.
   −
El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes van ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].
+
Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.  
    +
El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].
 +
 +
== Referències ==
 +
* Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, p. 49. ISBN 84-87684-49-1
 +
* Guinot Rodríguez, E. "La fundación de la Orden Militar de Santa María de Montesa", dins de Saitabi XXXV, 1985, pàg. 81-82
 +
*  Ferran salvador, Vicente, El castillo de Montesa, núm. 3, Associació Cultural d'Amics del Castell fra Mique d'Aràndiga. edició a cura de Josep Cerdà i Ballester, Montesa, 1996, pàg. 105
 +
* J. M. Martínez García, El Cister valencià. De Benifassà a la Valldigna, ed. la Xara, p. 61
 +
* Martínez García, J. M., "Montesa y su entorno arqueologico", dins de Montesa 1289-1989, 1990, pàg. 2-13
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Borao Moreno, María Dolores (Junio de 2011). «Castillo de Montesa. Universitat de Valéncia
 +
* Garcia Sanz, Arcadi, "El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana". Vol. I, Santes Creus, 1967, pàg. 131
 +
* Viciana, Martí de, Chrónica de la ínclita y coronada ciudada de Valencia y su reyno, Valéncia 1564-1566
 +
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Castells]]
 
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
10 914

edicions