Edició de «Castell de Polpís»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
El '''Castell de Polpís''' se troba en el terme municipal de [[Santa Magdalena de Polpís]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. És un recint fortificat del qual es conserven algunes restes, es troba al cim d'un mont en la [[Serra d'Irta]], a 2 km de la població de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m2. | El '''Castell de Polpís''' se troba en el terme municipal de [[Santa Magdalena de Polpís]], en la comarca del [[Baix Maestrat]]. És un recint fortificat del qual es conserven algunes restes, es troba al cim d'un mont en la [[Serra d'Irta]], a 2 km de la població de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m2. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El castell de Polpís, recint originalment musulmà ([[Sigle XI|sigles XI]]-[[Sigle XII|XII]]), fon pres per [[Alfons II]] i otorgat | + | El castell de Polpís, recint originalment musulmà ([[Sigle XI|sigles XI]]-[[Sigle XII|XII]]), fon pres per [[Alfons II]] i otorgat l'any [[1190]] a l'[[Templaris|orde del Temple]], la qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans. Fon definitivament conquistat en [[1233]] per [[Jaume I]], al mateix temps que el [[Castell de Peníscola|castell]] de [[Peníscola]]. En [[1244]] quedà en possessió de l'[[Orde de Calatrava|orde de Calatrava]], i en [[1277]] tornarà a mans dels templaris fins a la seua dissolució, en que queda en mans de l'[[Orde de Montesa|orde de Montesa]], dins de la jurisdicció del comanador de Chivert.3 |
El castell fon reconstruït i ampliat durant el periodo inicial de la possessió cristiana, per a garantisar les terres conquistades, i mantingut, en més o menys cuidat fins al [[sigle XVI]], davant el perill dels pirates berberescs. Despuix, sense cap utilitat militar, va ser abandonat i fon progressivament deteriorant-se. | El castell fon reconstruït i ampliat durant el periodo inicial de la possessió cristiana, per a garantisar les terres conquistades, i mantingut, en més o menys cuidat fins al [[sigle XVI]], davant el perill dels pirates berberescs. Despuix, sense cap utilitat militar, va ser abandonat i fon progressivament deteriorant-se. | ||
| − | El castell està protegit per mig de la declaració genèrica del Decret de | + | El castell està protegit per mig de la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de [[1949]], del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el [[BOE]] el 5 de maig de 1949. Posteriorment, en la Llei 16/[[1985]], de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions adicional, es declara Be d'Interés Cultural. I continua la protecció i esta calificació, en la disposició adicional segona de la Llei 4/[[1998]], d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. |
Actualment el castell és propietat de la [[Diputació de Castelló]]. | Actualment el castell és propietat de la [[Diputació de Castelló]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 15: | ||
És un castell de montanya de planta quadrangular en un perímetro irregular i un únic recint, protegida la seua única entrada per una gran torre de l'Homenage, i dos llenços de mur per davant, que obliguen a un accés acodat. | És un castell de montanya de planta quadrangular en un perímetro irregular i un únic recint, protegida la seua única entrada per una gran torre de l'Homenage, i dos llenços de mur per davant, que obliguen a un accés acodat. | ||
| − | Conserva restes de les diferents obres i reformes que s'han anat realisant; aixina, la primitiva obra musulmana va ser objecte de numeroses reformes per part dels templaris. En l'actualitat, encara es poden identificar la torre de l'Homenage, la porta d'accés, torres quadrades, murs del perímetro, i l' | + | Conserva restes de les diferents obres i reformes que s'han anat realisant; aixina, la primitiva obra musulmana va ser objecte de numeroses reformes per part dels templaris. En l'actualitat, encara es poden identificar la torre de l'Homenage, la porta d'accés, torres quadrades, murs del perímetro, i l'aljub. Els murs de la part de l'entrada són musulmans, mentres el restant d'estructures conservades són templaries. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||