Canvis

* Topònim

* Topònim

La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabó]] com el lloc on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Cid]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'[[Alqueria|alqueries]] que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la que es va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en l'any [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], es va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell chicotet" i plana significa "planura".

La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabó]] com el lloc on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Sit]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'[[Alqueria|alqueries]] que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la qual se va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en l'any [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], se va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell chicotet" i plana significa "planura".

En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-ho a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.

En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-lo a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.

* Gentilici

* Gentilici

El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en [[valencià]] és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els termens, ''[[Castelloner|castelloner]]'' o ''castellonera'', per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les [[Festes de la Magdalena]], quan se vestix l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que ho porta.

El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en [[valencià]] és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els térmens, ''[[Castelloner|castelloner]]'' o ''castellonera'', per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les [[Festes de la Magdalena]], quan se vist l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que el porta.

== Vore també ==

== Vore també ==