3829
edicions
Canvis
→Enllaços externs
|cronologia =
|cronologia =
|localisació = [[Jaén]]
|localisació = [[Jaén]]
|coordenades = {{coord|37|45|54.7|N|3|47|23.24|W}}
|coordenades =
|estil = [[Renaiximent]]
|estil = [[Renaiximent]]
|materials_utilisats =
|materials_utilisats =
En la [[frontera]] principal (acabada a finals del [[sigle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>
En la [[frontera]] principal (acabada a finals del [[sigle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>
La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Iglésia]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).
La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre els anys [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Iglésia]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).
[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]
[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]
Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.
Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.
El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cada u dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant una llum d'[[argent]].
El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cada u dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant una llum d'[[argent]].
L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat en [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en [[bronze]].
L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metros de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat en [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en [[bronze]].
Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].
Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].
En el primer cos, en la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].
En el primer cos, en la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].
[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna d'argent i [[or]] que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. En els seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.
[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna d'argent i [[or]] que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en este pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. En els seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.
En la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.
En la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.
Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[sigle XV]] i del [[sigle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].
Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[sigle XV]] i del [[sigle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].
* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Sigle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>
* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Sigle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>
* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Segle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>
* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>
* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>
* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>
* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Segle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>
* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Sigle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>
* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Sigle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>
* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Sigle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>
* ''Discípuls d'Emaús''. [[Sigle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>
* ''Discípuls d'Emaús''. [[Sigle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>
En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.
En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.
* ''Sant Llorenç''. Sigle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Segle XVI.]</ref>
* ''Sant Llorenç''. Sigle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Sigle XVI.]</ref>
* ''Naiximent''. Relleu policromat. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del sigle XVI.]</ref>
* ''Naiximent''. Relleu policromat. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del sigle XVI.]</ref>
== La Custòdia ==
== La Custòdia ==
La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va signar el contracte per realisar-la en l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, a on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé.
La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va firmar el contracte per realisar-la en l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, a on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé.
L'obra, realisada en [[argent]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. En el primer cos, estava colocat el viril sostengut per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; en el segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; en el tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, en el quart la de Sant Joan i en el quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] en l'any [[1936]].
L'obra, realisada en [[argent]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. En el primer cos, estava colocat el viril sostengut per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; en el segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; en el tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, en el quart la de Sant Joan i en el quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] en l'any [[1936]].
* '''''Desiderantes'''''
* '''''Desiderantes'''''
Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'arxiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>
Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'archiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>
== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==
== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==
* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]
* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Jaén]]
[[Categoria:Jaén]]