Canvis

10 bytes afegits , 22:21 20 març 2023

→‎Enllaços externs

Llínea 13: Llínea 13:

|cronologia =

|localisació = [[Jaén]]

−

|coordenades = ~~{{coord|37|45|54.7|N|3|47|23.24|W}}~~

+

|coordenades =

|estil = [[Renaiximent]]

|materials_utilisats =

Llínea 20: Llínea 20:

|inclinació =

|image_a =

−

|mida_image_a = (~~només~~ si la image és inferior a 250px)

+

|mida_image_a = (a soles si la image és inferior a 250px)

|peu_a =

|planta =

|image_p =

−

|mida_image_p = (~~només~~ si la image és inferior a 250px)

+

|mida_image_p = (a soles si la image és inferior a 250px)

|peu_p =

|}}

−

La '''catedral de Jaén''', sèu de la [[diòcesis de Jaén]], és una [[catedral]] situada en la plaça de Santa Maria de la ciutat de [[Jaén]]. Es tracta d'una construcció d'estil [[renaiximent|~~renaixentista~~]] concebuda, en la forma que se la pot vore hui en dia, en el [[sigle XVI]] en l'objectiu de substituir un temple gòtic anterior, i conclosa en l'any [[1691]], encara que s'hi feren afegits durant el [[sigle XVIII]]. La seua frontera principal, del [[sigle XVII]], és una de les principals obres del [[barroc espanyol]], i el seu [[cor (arquitectura)|cor]] [[neoclàssic]] és un dels més grans d'[[Espanya]].

+

La '''catedral de Jaén''', sèu de la [[diòcesis de Jaén]], és una [[catedral]] situada en la plaça de Santa Maria de la ciutat de [[Jaén]]. Es tracta d'una construcció d'estil [[renaiximent|renaixentiste]] concebuda, en la forma que se la pot vore hui en dia, en el [[sigle XVI]] en l'objectiu de substituir un temple gòtic anterior, i conclosa en l'any [[1691]], encara que s'hi feren afegits durant el [[sigle XVIII]]. La seua frontera principal, del [[sigle XVII]], és una de les principals obres del [[barroc espanyol]], i el seu [[cor (arquitectura)|cor]] [[neoclàssic]] és un dels més grans d'[[Espanya]].

−

És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment, que està allojada en la capella major i s'expon al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'[[Assunció de Maria]] des de la consagració, en l'any [[1246]], de l'antiga Mesquita Major de la ciutat musulmana ~~després~~ de la seua ~~conquesta~~ per part de [[Ferrando III de Castella]].

+

És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment, que està allojada en la capella major i s'expon al públic tots els divendres de l'any. Està dedicada a l'[[Assunció de Maria]] des de la consagració, en l'any [[1246]], de l'antiga Mesquita Major de la ciutat musulmana despuix de la seua conquista per part de [[Ferrando III de Castella]].

== Construcció ==

[[Archiu:Catedral Jaén E20.jpg|300px|thumb|Image nocturna de la catedral de Jaén]]

−

Construïda en lloc sagrat des de la més remota antiguetat, i edificada de fet sobre una antiga [[mesquita]] aljama,<ref>Es diu mesquita aljama a mesquita que alberga una comunitat major i dispon de més servicis socials.</ref> la catedral primitiva, cap del ''Sant Regne de Jaén'' ~~després~~ de la reconquista cristiana, fon feta purificar per [[Ferran III de Castella]] en l'any [[1249]], que és quan es trasllada la seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va proyectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], pero ~~després~~ de sofrir greus desperfectes per la incursió àrap en l'any [[1368]], s'hagué d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el govern del [[bisbe]] [[Nicolás de Biedma]].

+

Construïda en lloc sagrat des de la més remota antiguetat, i edificada de fet sobre una antiga [[mesquita]] aljama,<ref>Es diu mesquita aljama a mesquita que alberga una comunitat major i dispon de més servicis socials.</ref> la catedral primitiva, cap del ''Sant Regne de Jaén'' despuix de la reconquista cristiana, fon feta purificar per [[Ferran III de Castella]] en l'any [[1249]], que és quan es trasllada la seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va proyectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], pero despuix de sofrir greus desperfectes per la incursió àrap en l'any [[1368]], s'hagué d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el govern del [[bisbe]] [[Nicolás de Biedma]].

A causa de greus deficiències en la seua construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (en l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), en tanta mala sort, que en [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaiximent|renaixentista]].

−

Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment en la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en ~~barret~~'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

+

Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment en la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en capell'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

−

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i varen ser molts els [[arquitecte]]s que varen dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

+

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de l'any [[1570]] fins a [[1802]]), i varen ser molts els [[arquitecte]]s que varen dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

−

Un dels arquitectes que més varen influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut en l'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver ~~tingut~~ al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realisació de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba en la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, en l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira mos diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Ilustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa ~~Església~~ que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meua companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seua persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestrage declara'l per descàrrega de la meua consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

+

Un dels arquitectes que més varen influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut en l'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tengut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realisació de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba en la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, en l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira mos diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Ilustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Iglésia que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meua companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seua persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestrage declara'l per descàrrega de la meua consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

que va ser fidel seguidor del proyecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que varen passar per la seua construcció, es va realisar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, en la seua obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

== Frontera principal ==

[[Archiu:Catedral Jaén E05.JPG|thumb|300px|Frontera principal de la catedral de Jaén]]

−

En la [[frontera]] principal (acabada a finals del [[~~segle~~ XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>

+

En la [[frontera]] principal (acabada a finals del [[sigle XVII]]), s'observen tres portes d'accés i diverses balconades des de les quals s'exponia el Sant Rostre per beneir terres i gents. Mesura 32 metros d'altura per 33 d'amplària, sense incloure les torres.<ref> Carlos Garrido Torres. ''Andalucía, Patrimonio Artístico y Monumental''. 2000 Barcelona, IGSA pàg.52.</ref>

−

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'~~Església~~]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

+

La frontera, realisada per [[Eufrasio López de Rojas]] entre els anys [[1667]] i [[1688]], destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogràfic emmarcat per grans columnes, quasi tot ell magníficament esculpit per [[Pedro Roldán]], al qual es troben des de significats universals ([[Pares de l'Iglésia]], [[rei Salomó|Salomó]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]], l'Assunció de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

[[Archiu:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|left|Torre de les Campanes.]]

Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.

−

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que varen ser acabades a principis del [[~~segle~~ XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de [[ferro]]; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que dispon la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

+

Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que varen ser acabades a principis del [[sigle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de [[ferro]]; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que dispon la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].

Els arquitectes que varen intervindre en la seua construcció varen ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.

Llínea 60: Llínea 60:

== Portes ==

En la frontera principal hi ha tres portes d'entrada:

−

* '''Porta del Perdó o central'''. En el relleu, en la seua part superior, de la ''Verge de l'Assunció'' realisat per Julián Roldán. Als dos costats, dins d'unes fornícules, es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balcó des d'on es mostra la relíquia del Sant Rostre en dies especials. En la part interior hi ha el relleu del ''Nen Jesús entre els doctors'' de Pedro Roldán.

+

* '''Porta del Perdó o central'''. En el relleu, en la seua part superior, de la ''Verge de l'Assunció'' realisat per Julián Roldán. Als dos costats, dins d'unes fornícules, es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balcó des d'a on es mostra la relíquia del Sant Rostre en dies especials. En la part interior hi ha el relleu del ''Nen Jesús entre els doctors'' de Pedro Roldán.

* '''Porta dels fidels'''. En una escultura de ''Sant Miquel'' de Julián Roldán i en la seua part interior el relleu de les ''Noces de Caná'' de Lucas González.

* '''Porta del clericat'''. Lucas González és l'autor de la image de ''Santa Caterina'' i en el seu interior es troba la ''Fugida a Egipte'' de Pedro Roldán.

Llínea 84: Llínea 84:

=== Altar Major ===

−

El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En ~~cadascú~~ dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant un llum d'[[argent]].

+

El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cada u dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant una llum d'[[argent]].

−

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc ~~metres~~ de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

+

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metros de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat en [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en [[bronze]].

Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

Llínea 94: Llínea 94:

=== Capella Major ===

[[Archiu:Jaén - Catedral, Capilla Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retaule major de la catedral]]

−

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del pla), va ser baix el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] en el [[~~segle~~ XVI]], pero va haver de ser enderrocada i les noves obres varen ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] en el [[~~segle~~ XVII]].

+

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del pla), va ser baix el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] en el [[sigle XVI]], pero va haver de ser enderrocada i les noves obres varen ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] en el [[sigle XVII]].

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. Fon realisat pels germans Sebastián i Francisco Solís.

En el primer cos, en la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].

−

[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna d'argent i [[or]] que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en ~~aquest~~ pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. En els seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.

+

[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna d'argent i [[or]] que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en este pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. En els seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús en la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.

En la part central del segon cos, d'orde jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assunció, obra de Sebastián Solís, mentres que als atres dos carrers estan colocades les pintures del ''Devallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

Llínea 108: Llínea 108:

==== «Santo Rostro» ====

−

Segons una tradició de [[Jaén]] es diu que a la seua catedral es guarda el [[Vel de la Verònica|llenç]] de la [[Santa Verònica|Verònica]] a on hi ha imprés el Sant Rostre de [[Jesús]]. Com a llegenda popular s'explica que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que varen vindre a evangelisar Espanya) és el que va conseguir del [[Papa|Sant Pare]] el regal del Sant Rostre per Jaén. La documentació que acreditava l'autenticitat de la [[relíquia]] va desaparéixer en una incursió musulmana de l'any [[1368]].<ref>La destrucció de l'archiu de la catedral en aquell any és una ~~dada~~ certa, ya que el document més antic que es conserva és una bula d'Urbà V de juliol de [[1378]]. Guillermo Alamo. ''Iglesia Catedral de Jaén. Historia e Imagen''. 1968.</ref>

+

Segons una tradició de [[Jaén]] es diu que a la seua catedral es guarda el [[Vel de la Verònica|llenç]] de la [[Santa Verònica|Verònica]] a on hi ha imprés el Sant Rostre de [[Jesús]]. Com a llegenda popular s'explica que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que varen vindre a evangelisar Espanya) és el que va conseguir del [[Papa|Sant Pare]] el regal del Sant Rostre per Jaén. La documentació que acreditava l'autenticitat de la [[relíquia]] va desaparéixer en una incursió musulmana de l'any [[1368]].<ref>La destrucció de l'archiu de la catedral en aquell any és una senya certa, ya que el document més antic que es conserva és una bula d'Urbà V de juliol de [[1378]]. Guillermo Alamo. ''Iglesia Catedral de Jaén. Historia e Imagen''. 1968.</ref>

El Sant Rostre va ser portat, a partir de l'any [[1246]], per [[Ferran III el Sant]] en les seues croades per [[Andalusia]] i no va ser tornat a la ciutat perqué el rei es va morir en l'any [[1252]]. Va ser en [[1376]] quan el bisbe de Jaén, [[Nicolás de Biedma]], la va poder portar des de [[Sevilla]] que era a on es trobava. Una referència d'este fet és la inscripció que hi ha en un retrat del bisbe que es troba en el Palau Episcopal de Jaén.{{cita|Don Nicolas de Biedma de Galícia, Ardiaca d'Ecija, va ser electe bisbe de Jaén per Urbà V i per Gregori XI. Any [[1376]]. Visitador de diversos bisbats en les ocupacions i d'atres es va portar en encert. Se'n diu que va restituir a esta Iglésia de Jaén la Santa Verónica que s'havia endut a Sevilla. Fon promogut per Sa Santitat al bisbat de Conca. Any 1378.|}}

Llínea 126: Llínea 126:

[[Archiu:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relleu de la Capella de Sant Eufrasi]]

* '''Capella de Sant Jaume'''(núm. 8 al pla). Situada en la part esquerra de la capella major. El retaule és de Manuel López, en el seu coronament hi ha una pintura de la Verge del Pilar, estan les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Tomàs de Villanueva i Sant Ambrós.

−

* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al pla). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el ~~quadre~~ de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una image de la Verge de la «Cabeza».

+

* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al pla). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el quadro de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una image de la Verge de la «Cabeza».

* '''Capella de Sant Eufrasi''' (núm. 11 al pla). Retaule d'estil [[neoclàssic]] de Manuel López de [[1790]] i el conjunt escultòric realisat per [[Juan Adán]].,<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1202717 Melendreras Gimeno,José Luis - L'obra escultòrica de Juan Adán en el retaule de Sant Eufrasi]</ref> en colaboració de [[Miguel Verdiguier]]. Urna en el cos de Sant Pius màrtir, donat pel Papa [[Pius VII]] al bisbe Rubín de Ceballos ([[1780]]-[[1793]]), que també es troba enterrat en esta capella.

−

* '''Capella de La Immaculada''' (núm. 12 al pla). Retaule en una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat ~~aquí~~ el bisbe Manuel María González y Sánchez ([[1877]]-[[1896]]).

+

* '''Capella de La Immaculada''' (núm. 12 al pla). Retaule en una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat ací el bisbe Manuel María González y Sánchez ([[1877]]-[[1896]]).

−

* '''Capella del Nen Jesús''' (núm. 13 al pla). Image del Chiquet Jesús al centre i sobre ell un ~~quadre~~ de la ''Circumcisió'' de Zacarías González de Velázquez. Es troba en esta capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo ([[1901]]-[[1906]]).

+

* '''Capella del Nen Jesús''' (núm. 13 al pla). Image del Chiquet Jesús al centre i sobre ell un quadro de la ''Circumcisió'' de Zacarías González de Velázquez. Es troba en esta capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo ([[1901]]-[[1906]]).

−

* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc en pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un ~~quadre~~ de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].

+

* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc en pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un quadro de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].

* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al pla). Pintura de José Carazo.

* '''Capella de la Verge de la Corretja''' (núm. 16 al plànol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge en la corona d'espines en les seues mans.

Llínea 140: Llínea 140:

Està separat per una reixa del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[volta]] és abundant en imàgens i alegories, té relleus dels quatre Evangelistes en les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], que sostenen un doble anell a partir qual es troben huit figures d'àngels-músics, separats per un doble radi que remata el casquet, a on hi ha un gran [[alt relleu]] de l'Assunció de la Verge.

−

El cadirat, de [[fusta]] de [[noguer]]a, va ser començat baix el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i eixecutat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[~~segle~~ XVI]]; es va ampliar el número de cadires en l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, en un estil tan semblant que resulta molt difícil distinguir esta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>

+

El cadirat, de [[fusta]] de [[noguer]]a, va ser començat baix el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i eixecutat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[sigle XVI]]; es va ampliar el número de cadires en l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, en un estil tan semblant que resulta molt difícil distinguir esta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>

El cadirat baix té 53 assents en la vida dels Sants esculpida en les espales. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central en l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor en la representació de la Crucifixió.]</ref>

Llínea 146: Llínea 146:

Sobre els seients de la cadireria alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que en la seua part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Baix el pontificat d'este bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalisada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana a la cadireria del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

==== Orgue ====

−

Dins del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que es va construir en [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Este orgue va estar en funcionament fins a l'any [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha ~~tingut~~ la catedral, va ser construït en la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha segut millorat enl'any [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] al [[1548]].

+

Dins del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que es va construir en [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Este orgue va estar en funcionament fins a l'any [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tengut la catedral, va ser construït en la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha segut millorat enl'any [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] al [[1548]].

−

En el museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, aixina com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha ~~tingut~~ la catedral.

+

En el museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, aixina com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tengut la catedral.

=== Rerecor ===

Llínea 157: Llínea 157:

Abdós cambres varen ser proyectades i dirigides per [[Andrés de Vandelvira]] i es troben sobre l'antic Panteó, actualment Museu de la catedral.

−

* '''Sala capitular'''. En l'esquerra de l'altar de la capella de Sant Jaume hi ha una porta per la qual s'accedix a la sala capitular, també dita capella de Sant Pere d'Osma. En abdós costats de l'habitació, de planta rectangular, es troba l'archiu d'actes capitulars. Davant hi ha un retaule del [[~~segle~~ XVI]] de [[Pedro Machuca]], discípul de [[Miquel Àngel]]. Està format este retaule per tres carrers de tres ~~quadres~~ cascun, separats per marcs tallats en penjolls de parra, en les creus dels quals hi ha medallons d'efígies de sants, i en els travessers divisoris també hi ha pintures de sants.

+

* '''Sala capitular'''. En l'esquerra de l'altar de la capella de Sant Jaume hi ha una porta per la qual s'accedix a la sala capitular, també dita capella de Sant Pere d'Osma. En abdós costats de l'habitació, de planta rectangular, es troba l'archiu d'actes capitulars. Davant hi ha un retaule del [[sigle XVI]] de [[Pedro Machuca]], discípul de [[Miquel Àngel]]. Està format este retaule per tres carrers de tres quadros cascun, separats per marcs tallats en penjolls de parra, en les creus dels quals hi ha medallons d'efígies de sants, i en els travessers divisoris també hi ha pintures de sants.

En les taules s'hi representen: en el primer cos, Pontífexs escrivint; en el segon, en la seua part central, Sant Pere d'Osma i als seus costats Sant Pere i Sant Pau; en el tercer cos, s'hi troba la Verge en el Nen i als seus costats els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc. En la coronació del retaule, en forma d'óval, hi ha una taula en la pintura de ''la Verònica'' duent el llenç del Sant Rostre.

−

* '''Sagristia'''. S'hi entra des del [[creuer (arquitectura)|creuer]] del costat de l'Evangeli. En l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera ([[1555]]-[[1560]]), baix el mandat del qual es varen realisar estes obres. Les mesures de la sala són de 25 per 14 metros, en huitanta [[columna|columnes corínties]], de les quals 36 són exentes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. Té una doble arcuació en coberta de [[volta de canó]] decorada. En el mur dret té cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. En el costat esquerre, hi ha pintures que són còpies de ~~quadres~~ de [[Raffaello Sanzio]]. Els ornaments que s'ampren en les llitúrgies, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat en la capçalera central hi ha un retaule-reliquiari d'[[Alonso de Mena]].

+

* '''Sagristia'''. S'hi entra des del [[creuer (arquitectura)|creuer]] del costat de l'Evangeli. En l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera ([[1555]]-[[1560]]), baix el mandat del qual es varen realisar estes obres. Les mesures de la sala són de 25 per 14 metros, en huitanta [[columna|columnes corínties]], de les quals 36 són exentes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. Té una doble arcuació en coberta de [[volta de canó]] decorada. En el mur dret té cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. En el costat esquerre, hi ha pintures que són còpies de quadros de [[Raffaello Sanzio]]. Els ornaments que s'ampren en les llitúrgies, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat en la capçalera central hi ha un retaule-reliquiari d'[[Alonso de Mena]].

Es troben una série de pintures murals representant la Verge en Chiquet i escuts de bisbes de l'any [[1608]], ademés d'uns llenços de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]] i els evangelistes emmarcats en pintura mural figurant [[Jade (mineral)|jaspis]]. Estes pintures varen ser restaurades en l'any [[1992]].<ref>[http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/atrio8/9.pdf Las pinturas murales de la sacristía de la Catedral de Jaén y su restauración.]</ref>

Llínea 167: Llínea 167:

== Museu Catedralici ==

[[Archiu:Machuca-virgen cinta.jpg|thumb|200px|''Sagrada família de la Cinta'' de [[Pedro Machuca]]]]

−

El museu es troba situat baix el pis de la sala capitular i de la sagristia. Aprofitant la seua distribució tripartida es varen habilitar tres sales d'exposició dels tesors artístics de la catedral i d'atres ~~esglésies~~ de la diòcesis.

+

El museu es troba situat baix el pis de la sala capitular i de la sagristia. Aprofitant la seua distribució tripartida es varen habilitar tres sales d'exposició dels tesors artístics de la catedral i d'atres iglésies de la diòcesis.

−

Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[~~segle~~ XV]] i del [[~~segle~~ XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].

+

Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[sigle XV]] i del [[sigle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].

−

* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[~~Segle~~ XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>

+

* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Sigle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>

−

* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. ~~Segle~~ XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>

+

* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>

−

* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. ~~Segle~~ XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>

+

* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>

−

* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[~~Segle~~ XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>

+

* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Sigle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>

−

* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. ~~Segle~~ XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>

+

* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Sigle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>

−

* ''Discípuls d'Emaús''. [[~~Segle~~ XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>

+

* ''Discípuls d'Emaús''. [[Sigle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>

En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.

−

* ''Sant Llorenç''. ~~Segle~~ XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. ~~Segle~~ XVI.]</ref>

+

* ''Sant Llorenç''. Sigle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Sigle XVI.]</ref>

−

* ''Naiximent''. Relleu policromat. ~~Segle~~ XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del ~~segle~~ XVI.]</ref>

+

* ''Naiximent''. Relleu policromat. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del sigle XVI.]</ref>

També destaquen les nomenades «obres menors», obres realisades en [[Alabastre (mineral)|alabastre]], [[coral]], [[bronze]], [[forja]] i [[orfebreria]], entre les quals es poden destacar un retaule chicotet de fusta i alabastre renaixentista en el tema de la ''Crucifixió'', un ''Devallament'' d'alabastre inspirat en dissenys flamencs manieristes, el ''Reliquiari de Santa Cecília'',<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/santacecilia.jpg Image del Reliquiari de Santa Cecília] </ref> de fusta de banús en incrustacions de bronze, d'influència italiana, o el [[tenebrari]] <ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/tenebrario2.jpg Image del tenebrari de la catedral de Jaén] </ref> i l'atxera, de ferro repussat i dorat del mestre Bartolomé.

== La Custòdia ==

−

La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va ~~signar~~ el contracte per realisar-la en l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, a on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé.

+

La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va firmar el contracte per realisar-la en l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, a on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé.

−

L'obra, realisada en [[~~plata~~]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. En el primer cos, estava colocat el viril ~~sostingut~~ per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; en el segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; en el tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, en el quart la de Sant Joan i en el quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] en l'any [[1936]].

+

L'obra, realisada en [[argent]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. En el primer cos, estava colocat el viril sostengut per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; en el segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; en el tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, en el quart la de Sant Joan i en el quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] en l'any [[1936]].

[[Alexandre de Laborde]], va fer una resenya de la Custòdia en la seua obra ''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'', de [[1809]].<ref>[http://www.yayyan.com/yayyan/historia%20local/laborde.htm Jaén, per Alexandre-Louis-Joseph de Laborde (1773-1842)]</ref>

Llínea 199: Llínea 199:

* '''''Desiderantes'''''

−

Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'~~arxiu~~ de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>

+

Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'archiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>

== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==

Llínea 207: Llínea 207:

La portalada, d'estil [[corinti]], està formada per dos grans columnes i els seus [[capitell]]s són els que sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha l'àtic. Les [[escultura|escultures]] que hi ha sobre la portada són de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau, obres de l'escultor [[Miguel Verdiguier]]. La porta dòna a una entrada a on es troben les que comuniquen en la catedral i en la [[cripta]]. Davant, una atra porta ampla per a on s'entra a la capella del Santíssim, en planta elíptica, coberta en [[cúpula]] en 288 hexàgons escultòrics i circulada per 16 columnes també del gènero corinti.

−

En l'altar major s'hi troba una [[pintura]] de L'Assunció de l'artista [[Mariano Salvador Maella]] i als altars laterals, la Crucifixió i el Martiri de Sant Pere Pascual, els dos tenen unes mides de 410 X 228 cm. de Zacarías González de Velázquez.<ref> Marqués de Lozoya.. ''Historia del Arte Hispánico''. Tomo IV,p. 516, 1945, Barcelona.</ref> ~~Sota~~ el sagrari, a la cripta, hi ha el ''Crist expirant'' de l'escultor [[Jacinto Higueras]].

+

En l'altar major s'hi troba una [[pintura]] de L'Assunció de l'artista [[Mariano Salvador Maella]] i als altars laterals, la Crucifixió i el Martiri de Sant Pere Pascual, els dos tenen unes mides de 410 X 228 cm. de Zacarías González de Velázquez.<ref> Marqués de Lozoya.. ''Historia del Arte Hispánico''. Tomo IV,p. 516, 1945, Barcelona.</ref> Baix el sagrari, a la cripta, hi ha el ''Crist expirant'' de l'escultor [[Jacinto Higueras]].

== Referències ==

Llínea 225: Llínea 225:

* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]

−

+

[[Categoria:Jaén]]

Llínea 231: Llínea 231:

[[Categoria:Catedrals d'Espanya|Jaen]]

[[Categoria:Catedrals]]

−

[[Categoria:~~Esglésies~~ renaixentistes]]

+

[[Categoria:Iglésies renaixentistes]]

−

[[Categoria:~~Esglésies~~ neoclàssiques]]

+

[[Categoria:Iglésies neoclàssiques]]

[[Categoria:Catedrals barroques|Jaen]]

[[Categoria:Edificis d'Andalusia]]

Llana

Administradors

3829

edicions

Canvis

Catedral de Jaén (edita)

Revisió de 22:21 20 març 2023