Diferència entre les revisions de "Cervell"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Chimp Brain in a jar.jpg|thumb|200px|Cervell de [[chimpansé]]]] | [[Image:Chimp Brain in a jar.jpg|thumb|200px|Cervell de [[chimpansé]]]] | ||
| − | El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages | + | El '''cervell''' (del [[llatí]] ''cerĕbĕllu'', diminutiu de ''cerĕbrum'')<ref>{{DGLV|Cervell}}</ref> és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la [[corfa cerebral]] (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de [[neurona|neurones]],<ref>Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.</ref> transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la [[sinapsis]]. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de [[protoplasma]] cridades [[Axon|axons]], les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats [[potencial d'acció|potencials d'acció]] a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics. |
| − | Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques | + | Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades [[hormona|hormones]]. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els [[reflex|reflexos]] poden estar amijanats per la [[mèdula espinal]] o els [[Gangli nerviós|ganglis]] perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 10:19 13 jul 2018
El cervell (del llatí cerĕbĕllu, diminutiu de cerĕbrum)[1] és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la corfa cerebral (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de neurones,[2] transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la sinapsis. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de protoplasma cridades axons, les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats potencials d'acció a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.
Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades hormones. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els reflexos poden estar amijanats per la mèdula espinal o els ganglis perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cervell.