78 812
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Localització de Cervera del Maestrat respecte del País Valencià.png|190px|thumbnail|Cervera del Maestrat respecte de la Comunitat Valenciana.]]
[[Image:Localització de Cervera del Maestrat respecte del País Valencià.png|190px|thumbnail|Cervera del Maestrat respecte de la Comunitat Valenciana.]]
[[Archiu:Assumpció de Cervera.jpg|190px|miniaturadeimagen|Iglésia de l'Assunció, en Cervera del Maestrat]]
'''Cervera del Maestrat''' (en [[castellà]] ''Cervera del Maestre''), és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
'''Cervera del Maestrat''' (en [[castellà]] ''Cervera del Maestre''), és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del [[Castell de Cervera|castell de Cervera]] construït en el [[sigle XI]].
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del [[Castell de Cervera|castell de Cervera]] construït en el [[sigle XI]].
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]].
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaume I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Càlig]], [[La Barcella]], [[Rossell]], [[Sant Mateu]], [[Canet Lo Roig]] i [[Masia dels Estellés]].
En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila.
En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila.
En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial.
En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Mestre fins al [[sigle XIX]].
En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]].
== Demografia ==
== Demografia ==