Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 25: Llínea 25:
 
* [[Dígraf]]
 
* [[Dígraf]]
  
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Revisió de 10:27 26 set 2022

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.

És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.

Antigament este dígraf se podia escriure també tx o x, pero a partir del Sigle d'Or s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en tx i x, com per eixemple: atxa,[1] gotx[2] o porxe[3] (també escrit portxe),[4] hui normalment escrites acha, goig i porche.

Història

En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach i en alguns atres casos com blancha o rocha en conte de conec, magnífic, llac, blanca i roca. En l'actualitat és una grafia que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.

La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf ig.

Fonètica

En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages (March, Antich, Benlloch...).

Ortografia

S'escriu che

  • En sò de [ʧ] (chic):
  1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo, coche.
  2. En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
  • En sò de [k] (March):
  1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.

Vore també

Referències