Diferència entre les revisions de "Chasqui"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Chasqui-runner-statue.jpg|thumb|Chasqui. Museu de [[Lima]] ([[Perú]])]] | ||
| + | |||
Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]]. | Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]]. | ||
| − | Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[ | + | Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Perú]] i de l'[[Equador]]. |
| − | El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[ | + | El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Perú]], a on també s'estengué a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colòmbia]], [[Bolívia]], nort d'[[Argentina]] i [[Chile]]. |
| − | Cada chasqui portava un ''pututu'' (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps | + | Cada chasqui portava un ''pututu'' (una [[trompeta]] feta d'una barca de [[caragol]] o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament. |
| − | A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les | + | A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tècniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes. |
| − | Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el [[sigle XX]]. | + | Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a [[cavall]]. El terme era popular fins el [[sigle XX]]. |
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any. | La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any. | ||
Última revisió del 23:23 6 set 2023
Els chasquis foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'Imperi Inca. Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els Andes del Perú i de l'Equador.
El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de Perú, a on també s'estengué a atres parts de l'imperi en lo que hui es Colòmbia, Bolívia, nort d'Argentina i Chile.
Cada chasqui portava un pututu (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un quipu en que l'informació s'almagasena, i un qipi en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.
A través del sistema de chasquis, un mensage de Cusco se podria entregar a Quito en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tècniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.
Durant l'época de la colonisació espanyola (que escomençà entorn de l'any 1535), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el sigle XX.
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio 2004 de la Copa Amèrica de fútbol, organisada per Perú eixe any.