Edició de «China»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''República Popular de China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement la '''China''', és l'estat més extens de l'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a | + | Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara el [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, el [[Kazahstan]], el [[Kirguizistan]] i el [[Tayikistan]]; a l'oest, l'[[Afganistan]], el [[Pakistan]] i l'[[Índia]]; al sud-oest, el [[Nepal]], el [[Butan]] i atre cop l'Índia; al sud, [[Myanmar]], [[Laos]] i el [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa la China de [[Corea del Sud]], i la [[mar de China Oriental]] la separa del [[Japó]]; al sud-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]]. |
− | Les ciutats més importants són: [[ | + | Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], totes dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de China. |
− | El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China | + | El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular de la China sota un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] el [[1949]]. Encara que va tenir uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat en conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari. |
− | La República Popular China disputa, des | + | La República Popular de China disputa, des de la fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes propenques, després de la seua derrota en el 1949, reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre la China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme ''la [[Chin Continental]]'', s'utilisa en freqüència per designar les àrees sota el control del PCCh, pero sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de la China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja". |
− | Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en | + | Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en termes nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). La China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic]]. Tanmateix, la China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref> |
− | China té un paper molt important en el [[comerç internacional]]. És el consumidor més gran d'[[acer]] i [[formigó]], | + | La China té un paper molt important en el [[comerç internacional]]. És el consumidor més gran d'[[acer]] i [[formigó]], en consumir un terç de l'oferta mundial del primer, i la mitat de la segona.<ref>[http://www.cintrafor.org/CONFERENCE_TAB/China%20Conf%202006/Boardman%202006.pdf Center for International Trade in Forest Products] China’s Building Boom. Data d'accés: 2 de decembre, 2006</ref> De tots els productes, la China és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,<ref>CIA - The World Factbook, [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2087rank.html Rank Order - Imports].</ref> ya que es beneficia d'una [[mà d'obra]] barata i una [[moneda]] sotavaluada. |
La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]]. | La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Geografia física == | == Geografia física == | ||
{{AP|Geografia de la China}} | {{AP|Geografia de la China}} | ||
− | La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], | + | La República Popular de China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. |
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]] | [[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]] | ||
− | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de | + | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. |
− | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del | + | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]]. |
− | + | Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. | |
== Política i govern == | == Política i govern == | ||
=== Estructura política === | === Estructura política === | ||
[[Archiu:Hu Jintao Bush.jpg|thumbnail|El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush]] | [[Archiu:Hu Jintao Bush.jpg|thumbnail|El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush]] | ||
− | El govern de la República Popular China ha | + | El govern de la República Popular de la China ha estat descrit per diversos politòlecs com a autoritari en restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assamblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. Tot i així, i entorn de les reformes de finals de la década de 1970 que van posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, pero no pot ser considerat democràtic. |
− | La [[constitució de la República Popular China |quarta constitució de la República Popular China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i | + | La [[constitució de la República Popular de la China |quarta constitució de la República Popular de China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals. |
− | Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han | + | Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics. |
=== Divisió administrativa === | === Divisió administrativa === | ||
− | [[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]] | + | [[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular de China]] |
− | La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats | + | La República Popular de la China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats sota administració directa del Govern central. |
− | Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, | + | Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, a més de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular de la China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba sota la sobirania del règim de la [[República de China]], Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular de China. |
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats. | A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats. | ||
Llínea 106: | Llínea 73: | ||
* [[Zhejiang]] (浙江) | * [[Zhejiang]] (浙江) | ||
|} | |} | ||
− | {{mida|1=(*) Reivindicada; independent ''de facto'' | + | {{mida|1=(*) Reivindicada; independent ''de facto'' sota el règim de la República de China.}} |
'''Regions autònomes''' | '''Regions autònomes''' | ||
Llínea 117: | Llínea 84: | ||
* R. A. [[Uigurs|Uigur]] de [[Xinjiang]] (新疆维吾尔自治区) | * R. A. [[Uigurs|Uigur]] de [[Xinjiang]] (新疆维吾尔自治区) | ||
| | | | ||
− | * R. A. del [[Regió Autònoma del | + | * R. A. del [[Regió Autònoma del Tibet|Tibet]] (西藏自治区) |
|} | |} | ||
'''Municipalitats''' | '''Municipalitats''' | ||
{| | {| | ||
| | | | ||
− | * Municipalitat de [[ | + | * Municipalitat de [[Pekín]] (北京市) |
* Municipalitat de [[Chongqing]] (重庆市) | * Municipalitat de [[Chongqing]] (重庆市) | ||
| | | | ||
Llínea 138: | Llínea 105: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Països d'Àsia}} | {{Països d'Àsia}} | ||
Llínea 148: | Llínea 110: | ||
[[Categoria:China]] | [[Categoria:China]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
− |