Llínea 85: |
Llínea 85: |
| | | |
| La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, varen ser els grecs els que varen deixar més escrits científics en l'Antiguetat. | | La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, varen ser els grecs els que varen deixar més escrits científics en l'Antiguetat. |
− | Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia. | + | Tant en les cultures orientals com en les precolombines varen evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia. |
| | | |
− | Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. | + | Durant molts anys les idees científiques varen conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. |
| | | |
| Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat Mijana]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també medievals. | | Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat Mijana]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també medievals. |
Llínea 101: |
Llínea 101: |
| L'història recent de la ciència està marcada pel continu refinat del coneiximent adquirit i el desenroll [[tecnològic]], accelerat des de l'aparició del método científic. | | L'història recent de la ciència està marcada pel continu refinat del coneiximent adquirit i el desenroll [[tecnològic]], accelerat des de l'aparició del método científic. |
| | | |
− | Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] van estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenroll de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]]. | + | Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] varen estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenroll de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]]. |
| | | |
| El desenroll modern de la ciència avança en paralel en el desenroll tecnològic, impulsant-se abdós camps mútuament. | | El desenroll modern de la ciència avança en paralel en el desenroll tecnològic, impulsant-se abdós camps mútuament. |