Canvis

Ciència (edita)

Revisió de 21:50 30 jul 2018

23 bytes afegits , 21:50 30 jul 2018

m

Corregits erros d'ortografia.

Llínea 4: Llínea 4:

La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent.

−

És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents métodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos métodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.

+

És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents métodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos métodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben a sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.

== Descripció i classificació de les ciències ==

−

Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa a soles de l'estudi de l'univers natural ~~ya que~~, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert método, el [[método científic]], un procés per a l'adquisició de coneiximent empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenroll [[tecnologia|tecnològic]].

+

Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa a soles de l'estudi de l'univers natural puix, per definició, tot lo que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert método, el [[método científic]], un procés per a l'adquisició de coneiximent empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenroll [[tecnologia|tecnològic]].

−

Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Eixemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalea]] han segut transformades a partir de ~~troballes~~ científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al ~~voltant~~ del [[Sol]] o la [[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].

+

Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Eixemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalea]] han segut transformades a partir de descobriments científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al rededor del [[Sol]] o la [[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].

{| {{tablabonita}} align="center"

| + <big>Disciplines científiques</big>

|-

−

| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | ''Esquema de classificació plantejat ~~pel~~ [[epistemologia|epistemòlec]] [[Alemanya|alemà]] [[Rudolf Carnap]] qui fon el primer a dividir a la ciència en:''

+

| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | ''Esquema de classificació plantejat per l'[[epistemologia|epistemòlec]] [[Alemanya|alemà]] [[Rudolf Carnap]] qui fon el primer en dividir a la ciència en:''

|-

−

| '''[[Ciències formals]] ''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Llògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen ~~contingut~~ concret, és un ~~contingut~~ [[forma]]l en contraposició al restant de les ciències fàctiques o empíriques.

+

| '''[[Ciències formals]] ''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Llògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen contengut concret, és un contengut [[forma]]l en contraposició al restant de les ciències fàctiques o empíriques.

|-

| '''[[Ciències naturals]] ''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalea]]. Seguixen el [[método científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]]

Llínea 23: Llínea 23:

|}

−

[[Mario Bunge]] ([[1983]]) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es ~~dòna~~ al coneiximent científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o be, a l'estudi de processos purament llògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

+

[[Mario Bunge]] ([[1983]]) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dona al coneiximent científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o be, a l'estudi de processos purament llògics i matemàtics (estudi d'idees), és dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

−

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per eixemple la física i la sicologia són ciències factuals ~~perqué~~ es referixen a fets que se supon ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, el [[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

+

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per eixemple la física i la sicologia són ciències factuals perque es referixen a fets que es supon que ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, l'[[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

== Terminologies usades en ciències ==

Llínea 35: Llínea 35:

−

Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi método d'investigació. Com a método de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o be descartada. La forma clàssica del método de la ciència ha segut la inducció (formalisada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha segut fortament qüestionada com el método de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el método de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}

+

Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi método d'investigació. Com a método de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o be descartada. La forma clàssica del método de la ciència ha segut l'inducció (formalisada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha segut fortament qüestionada com el método de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el método de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}

En tot cas qualsevol método científic requerix estos [[criteris]]:

* La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtenguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per pares|revisades per parixes]].

−

* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser somesa a potencials proves que la contradiguen. Davall este criteri es delimita l'àmbit ~~del~~ que és ciència de qualsevol atre coneiximent que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Es manté sempre oberta a escrutini (vore [[~~falsacionismo~~]]).

+

* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser somesa a potencials proves que la contradiguen. Davall d'este criteri es delimita l'àmbit de lo que és ciència de qualsevol atre coneiximent que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Se manté sempre oberta a escrutini (vore [[falsacionisme]]).

−

* En les ciències empíriques no és possible la [[verificació]]; no hi ha el "coneiximent perfecte", és a dir, "provat". En les ciències formals les [[deducció|deduccions]] llògiques o [[demostració matemàtica|demostracions matemàtiques]], ~~[[prova]]n~~ a soles dins del marc del [[sistema]] definit per uns [[axioma|axiomes]] i unes [[regla d'inferència|regles d'inferència]]; el sistema ~~lògic~~ perfecte, que seria [[consistent]], [[decidible]] i [[complet]] no és possible d'acort al [[Teorema de Gödel]].

+

* En les ciències empíriques no és possible la [[verificació]]; no hi ha el "coneiximent perfecte", és dir, "provat". En les ciències formals les [[deducció|deduccions]] llògiques o [[demostració matemàtica|demostracions matemàtiques]], se proven a soles dins del marc del [[sistema]] definit per uns [[axioma|axiomes]] i unes [[regla d'inferència|regles d'inferència]]; el sistema llògic perfecte, que seria [[consistent]], [[decidible]] i [[complet]] no és possible d'acort al [[Teorema de Gödel]].

Hi ha una série de passos inherents al procés científic, els quals són generalment respectats en la construcció i desenroll de noves teories. Estos són:

Llínea 47: Llínea 47:

[[Image:Model de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i despuix refutada per mig de l'[[experimentació]].]]

−

# [[Observació]]: el primer pas consistix en l'observació de fenòmens ~~devall~~ una [[mostra]].

+

# [[Observació]]: el primer pas consistix en l'observació de fenòmens d'una [[mostra]].

# [[Descripció]]: el segon pas tracta d'una detallada descripció del fenomen.

# [[Inducció]]: l'extracció del principi general implícit en els resultats observats.

Llínea 55: Llínea 55:

# [[Comparació universal]]: constant contrastació d'hipòtesis en la realitat.

−

L'experimentació no és aplicable a totes les branques de la ciència; la seua exigència no és necessària generalment en àrees del coneiximent com la [[vulcanologia]], la [[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens naturals és un requisit fonamental de tota ciència establint les condicions que, de produir-se, farien falsa [[falsació]] la teoria o hipòtesis investigada.

+

L'experimentació no és aplicable a totes les branques de la ciència; la seua exigència no és necessària generalment en àrees del coneiximent com la [[vulcanologia]], l'[[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens naturals és un requisit fonamental de tota ciència establint les condicions que, de produir-se, farien falsa ([[falsació]]) la teoria o hipòtesis investigada.

−

D'atra banda, hi ha ciències, especialment en el cas de les [[ciències humanes]] i [[ciències socials|socials]], on els fenòmens no ~~sols~~ no es poden repetir ~~controlada~~ i ~~artificialment~~ (que és en el que consistix un experiment), sino que són, per la seua essència, irrepetibles, v.G. la [[història]]. De manera que el concepte de método científic aplicat a estes ciències hauria de ser repensat, acostant-se més a una definició com la següent: "''procés de coneiximent caracterisat per l'us constant i irrestricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent en les senyes de l'observació''".

+

D'atra banda, hi ha ciències, especialment en el cas de les [[ciències humanes]] i [[ciències socials|socials]], a on els fenòmens no a soles no es poden repetir controladament i artificial (que és en lo que consistix un experiment), sino que són, per la seua essència, irrepetibles, v.G. la [[història]]. De manera que el concepte de método científic aplicat ad estes ciències hauria de ser repensat, acostant-se més a una definició com la següent: "''procés de coneiximent caracterisat per l'us constant i irrestricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent en les senyes de l'observació''".

== Aplicacions de la llògica i de les matemàtiques en la ciència ==

−

La [[llògica]] i la [[matemàtica]] són essencials per a totes les ciències ~~perqué~~ sempre són exactes. La funció més important de les dos és la creació de [[sistemes]] [[forma]]ls d'[[inferència]] i la concreció en l'expressió de [[models]] científics. L'observació i colecció de mesures, aixina com la creació d'hipòtesis i la predicció requerixen sovint models [[~~logicomatemàtic~~]]s i l'us extensiu del [[càlcul]], sent d'especial rellevància en l'actualitat la creació de [[models]] [[càlcul numèric|numèrics]], per les enormes possibilitats de càlcul que oferixen els [[ordenadors]] (vore [[computació]]).

+

La [[llògica]] i la [[matemàtica]] són essencials per a totes les ciències perque sempre són exactes. La funció més important de les dos és la creació de [[sistemes]] [[forma]]ls d'[[inferència]] i la concreció en l'expressió de [[models]] científics. L'observació i colecció de mesures, aixina com la creació d'hipòtesis i la predicció requerixen a sovint models [[llogicomatemàtic]]s i l'us extensiu del [[càlcul]], sent d'especial rellevància en l'actualitat la creació de [[models]] [[càlcul numèric|numèrics]], per les enormes possibilitats de càlcul que oferixen els [[ordenadors]] (vore [[computació]]).

Les branques de la matemàtica més comunment empleades en la ciència inclouen l'[[anàlisis matemàtica]], el [[càlcul matemàtic]] i les [[estadística|estadístiques]], encara que virtualment tota branca de la matemàtica té aplicacions en la ciència, inclús àrees "pures" com la [[teoria de números]] i la [[topologia]]. L'us de matemàtica és particularment freqüent en física, i en menor grau en [[química]], [[biologia]] i algunes [[ciències socials]] (per eixemple, els constants càlculs [[estadístic]]s necessaris en les investigacions de la [[sicologia]]).

−

Alguns pensadors veuen la matemàtica com una ciència, considerant que l'experimentació física no és essencial a la ciència o que la [[demostració matemàtica]] equival a l'experimentació. Atres opinen lo contrari, ~~ya que~~ en matemàtica no es requerix evaluació experimental de les teories i hipòtesis. En tot cas, l'utilitat de la matemàtica per a descriure l'[[univers]] és un tema central de la [[filosofia de la matemàtica]].

+

Alguns pensadors veuen la matemàtica com una ciència, considerant que l'experimentació física no és essencial en la ciència o que la [[demostració matemàtica]] equival a l'experimentació. Atres opinen lo contrari, puix en matemàtica no es requerix evaluació experimental de les teories i hipòtesis. En tot cas, l'utilitat de la matemàtica per a descriure l'[[univers]] és un tema central de la [[filosofia de la matemàtica]].

== Filosofia de la ciència ==

−

L'efectivitat de la ciència com a modo d'adquisició de coneiximent ha constituït un notable camp d'estudi per a la [[filosofia]]. La filosofia de la ciència intenta comprendre el caràcter i justificació del coneiximent científic i les seues implicacions ètiques. ~~Hi ha~~ resultat particularment difícil proveir una definició del método científic que puga servir per a distinguir en forma clara la ciència de la no ciència.

+

L'efectivitat de la ciència com a modo d'adquisició de coneiximent ha constituït un notable camp d'estudi per a la [[filosofia]]. La filosofia de la ciència intenta comprendre el caràcter i justificació del coneiximent científic i les seues implicacions ètiques. Ha resultat particularment difícil proveir una definició del método científic que puga servir per a distinguir de forma clara la ciència de la no ciència.

−

{{cita|La més bella i profunda emoció que ~~mos~~ és ~~Donat~~ sentir és la sensació ~~del~~ místic. Ella és la que genera tota verdadera ciència. L'home que desconeix eixa emoció, que és incapaç de maravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort. Saber que allò que per a ~~mosatros~~ és impenetrable realment existix, que es manifesta com la més alta saviea i la més radiant bellea, sobre la qual les nostres atordides facultats a soles poden comprendre en les seues formes més primitives. Eixe coneiximent, eixa sensació, és la verdadera religió.|Albert Einstein}}

+

{{cita|La més bella i profunda emoció que nos és donada sentir és la sensació de lo místic. Ella és la que genera tota verdadera ciència. L'home que desconeix eixa emoció, que és incapaç de maravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort. Saber que allò que per a nosatres és impenetrable realment existix, que es manifesta com la més alta saviea i la més radiant bellea, sobre la qual les nostres atordides facultats a soles poden comprendre en les seues formes més primitives. Eixe coneiximent, eixa sensació, és la verdadera religió.|Albert Einstein}}

−

En l'actualitat, la posició generalisada és la [[~~naturaliste~~]], enfront del [[fundacionalisme]] predominant en tota la tradició. Tant és aixina que inclús podria considerar-se una moda filosòfica, desdibuixant el sentit originari del naturalisme. Les característiques bàsiques del naturalisme original són, com va senyalar [[Quine]] en ''La naturalisació de l'epistemologia'', una posició no ~~fundacionaliste~~ i multidisciplinària. Mentres que l'objectiu tradicional de la filosofia de la ciència ha ~~sigut~~ el de justificar i llegitimar el coneiximent científic, l'objectiu posterior és el d'entendre ~~com~~ es ~~dòna~~ tal [[coneiximent científic]], entés com a activitat i empresa humana, utilisant per a això tots els recursos pertinents, és a dir, totes les disciplines rellevants: biologia, sicologia, antropologia, sociologia,... i inclús economia i tecnologia.

+

En l'actualitat, la posició generalisada és la [[naturalsme|naturalista]], enfront del [[fundacionalisme]] predominant en tota la tradició. Tant és aixina que inclús podria considerar-se una moda filosòfica, desdibuixant el sentit originari del naturalisme. Les característiques bàsiques del naturalisme original són, com va senyalar [[Quine]] en ''La naturalisació de l'epistemologia'', una posició no fundacionalista i multidisciplinària. Mentres que l'objectiu tradicional de la filosofia de la ciència ha segut el de justificar i llegitimar el coneiximent científic, l'objectiu posterior és el d'entendre cóm es dona tal [[coneiximent científic]], entés com a activitat i empresa humana, utilisant per ad això tots els recursos pertinents, és dir, totes les disciplines rellevants: biologia, sicologia, antropologia, sociologia,... i inclús economia i tecnologia.

== Història de la ciència ==

Llínea 87: Llínea 87:

Tant en les cultures orientals com en les precolombines varen evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.

−

Durant molts anys les idees científiques varen conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden ~~cridar~~-se ciències.

+

Durant molts d'anys les idees científiques varen conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden nomenar-se ciències.

−

~~Després~~ de la caiguda ~~del~~ [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat ~~Mijana~~]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també migevals.

+

Despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar l'[[Edat Mija]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també migevals.

−

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), ~~cridat~~ aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat ~~Mijana~~]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en ~~el seu~~ [[teoria heliocèntrica]].

+

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), nomenat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar la fi de l'[[Edat Mija]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en la seua [[teoria heliocèntrica]].

−

Entre els moltíssims pensadors més prominents que varen donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. ~~Este~~ últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

+

Entre els moltíssims pensadors més prominents que varen donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Est últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

−

Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.

+

Des de llavors fins a hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per ad això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.

=== Actualitat ===

Llínea 103: Llínea 103:

Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] varen estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenroll de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]].

−

El desenroll modern de la ciència ~~avança~~ en paralel en el desenroll tecnològic, impulsant-se abdós camps mútuament.

+

El desenroll modern de la ciència alvança en paralel en el desenroll tecnològic, impulsant-se abdós camps mútuament.

Llínea 110: Llínea 110:

−

La divulgació científica pretén fer assequible el coneiximent científic a la societat més allà del món purament acadèmic. La divulgació pot referir-se als descobriments científics del moment com la determinació de la massa del [[neutrí]], de teories ben establides com la [[teoria de l'evolució]] o de camps sancers del coneiximent científic. La divulgació científica és una ~~tasca~~ abordada per escritors, científics, [[museu]]s i [[mig de comunicació|mijos de comunicació]].

+

La divulgació científica pretén fer assequible el coneiximent científic a la societat més allà del món purament acadèmic. La divulgació pot referir-se als descobriments científics del moment com la determinació de la massa del [[neutrí]], de teories ben establides com la [[teoria de l'evolució]] o de camps sancers del coneiximent científic. La divulgació científica és una faena abordada per escritors, científics, [[museu]]s i [[mig de comunicació|mijos de comunicació]].

−

Alguns científics notables han contribuït especialment a la divulgació del coneiximent científic més allà del món estrictament acadèmic. Entre els més coneguts citarem ací a [[Stephen Hawking]], [[Carl Sagan]], [[Richard Dawkins]], [[Stephen Jay Gould]], [[Martin Gardner]] i a autors de [[ciència-ficció]] com [[Isaac Asimov]]. Atres científics han realisat les seues ~~tasques~~ de divulgació tant en llibres divulgatius com en noveles de ciència-ficció, com [[Fred Hoyle]]. La major part de les agències o instituts científics destacats ~~als~~ Estats Units en un departament de divulgació (''Education and Outreach''), si be esta no és una situació comú en la majoria dels països. Finalment, no hem d'oblidar mencionar el fet que molts artistes, encara que no siga la seua activitat formal la divulgació científica, han realisat esta ~~tasca~~ a través de les seues obres d'art: gran número de noveles i contes i atres tipos d'obres de ficció narren històries directament o indirectament relacionades en descobriments científics diversos.

+

Alguns científics notables han contribuït especialment a la divulgació del coneiximent científic més allà del món estrictament acadèmic. Entre els més coneguts citarem ací a [[Stephen Hawking]], [[Carl Sagan]], [[Richard Dawkins]], [[Stephen Jay Gould]], [[Martin Gardner]] i a autors de [[ciència-ficció]] com [[Isaac Asimov]]. Atres científics han realisat les seues faenes de divulgació tant en llibres divulgatius com en noveles de ciència-ficció, com [[Fred Hoyle]]. La major part de les agències o instituts científics destacats en els Estats Units en un departament de divulgació (''Education and Outreach''), si be esta no és una situació comú en la majoria dels països. Finalment, no hem d'oblidar mencionar el fet de que molts artistes, encara que no siga la seua activitat formal la divulgació científica, han realisat esta faena a través de les seues obres d'art: un gran número de noveles i contes i atres tipos d'obres de ficció narren històries directament o indirectament relacionades en descobriments científics diversos.

== Influència en la societat ==

−

Donat el caràcter universal de la ciència, la seua influència s'estén a tots els camps de la [[societat]]. Des del desenroll tecnològic als moderns problemes de ~~tipos~~ [[dret|jurídic]] relacionats en camps de la [[medicina]] o la [[genètica]]. De vegades la investigació científica permet abordar temes de gran calat social com el [[Proyecte Genoma Humà]] i d'implicacions morals com el desenroll ~~del~~ [[armes nuclears|armament nuclear]] i la [[clonació]].

+

Donat el caràcter universal de la ciència, la seua influència s'estén a tots els camps de la [[societat]]. Des del desenroll tecnològic als moderns problemes de tipo [[dret|jurídic]] relacionats en camps de la [[medicina]] o la [[genètica]]. De vegades l'investigació científica permet abordar temes de gran calat social com el [[Proyecte Genoma Humà]] i d'implicacions morals com el desenroll de l'[[armes nuclears|armament nuclear]] i la [[clonació]].

−

Aixina mateix, la investigació científica moderna requerix de vegades importants inversions en grans instalacions com grans [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] ([[CERN]]), la [[Exploració del Sistema Solar|exploració espacial]] o la investigació de la [[fusió]] nuclear en proyectes com [[ITER]]. En tots estos ~~cassos~~ és desijable que els èxits científics conseguits arriben a la societat.

+

Aixina mateix, la investigació científica moderna requerix de vegades importants inversions en grans instalacions com grans [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] ([[CERN]]), l'[[Exploració del Sistema Solar|exploració espacial]] o l'investigació de la [[fusió]] nuclear en proyectes com [[ITER]]. En tots estos casos és desijable que els èxits científics conseguits arriben a la societat.

== Vore també ==

Teniente

1492

edicions