Ciceró
| Marc Tuli Ciceró | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Romana | ||
| Ocupació: | Polític, filòsof, escritor i orador. | ||
| Naiximent: | 3 de giner de 106 a. C. | ||
| Lloc de naiximent: | Arpino, Itàlia, República romana | ||
| Defunció: | 7 de decembre de 43 a. C. | ||
| Lloc de defunció: | Formia, Itàlia, República romana | ||
Marc Tuli Ciceró (Marco Tulio Cicerón, en castellà), conegut simplement per Ciceró o Cicerón en castellà (Arpino, Itàlia, 3 de giner de 106 a. C. - † Formia, Itàlia, 7 de decembre de 43 a. C.) fon un polític, filòsof, escritor i orador romà. Se li considera un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en llatí de la República romana.
Biografia[editar | editar còdic]
Reconegut universalment com un dels autors més importants de l'història romana, és responsable de l'introducció de les més célebres escoles filosòfiques helenes en l'intelectualitat republicana, aixina com de la creació d'un vocabulari filosòfic en llatí. Gran orador i reputat advocat, Ciceró va centrar —majoritàriament— la seua atenció en la seua carrera política. Hui en dia se li recorda pels seus escrits de caràcter humaniste, filosòfic i polític. Les seues cartes, la majoria enviades a Àtic, varen alcançar un enorme reconeiximent en la lliteratura europea per l'introducció d'un depurat estil epistolar. Corneli Nepote va destacar la riquea ornamental d'estes cartes, escrites «sobre els inclinaments dels líders, els vicis dels comandants i les revolucions estatals», que transportaven al llector ad eixa época.
Ciceró també fon filòsof i escrigué una vasta obra per al públic llatí. Encara que tingué professors de cada una de les escoles filosòfiques del seu temps (platonisme, peripatetisme, estoïcisme, epicureisme i escepticisme), va passar la seua vida professant la seua predilecció a l'Acadèmia d'Atenes. La filosofia de Ciceró és una de les majors representacions de l'eclecticisme i del desenroll del dret natural.
Constituït en un dels màxims defensors del sistema republicà tradicional, va combatre la dictadura de Juli César fent us de tots els seus recursos. No obstant, durant la seua carrera no va dubtar en canviar de postura depenent del clima polític. Esta indecisió és frut del seu caràcter sensible i impressionable. Intemperant, era propens a reaccionar de manera excessiva davant els canvis. L'escritor Asinio Polión va escriure d'ell:
Despuix de la mort de César, Ciceró es va convertir en enemic de Marc Antoni en la lluita pel poder que va seguir, atacant-lo en una série de discursos. Fon proscrit com a enemic de l'estat pel Segon Triumvirat i conseqüentment eixecutat per soldats que operaven en el seu nom en el 43 a. C. despuix d'haver segut interceptat durant un intent de fugida de la península italiana.
Al redescubrimient per Petrarca de les cartes de Ciceró a sovint se li atribuïx l'inici de la Renaixença i humanisme del Quattrocento (sigle XIV). El cim de l'autoritat i el prestigi de Ciceró es va produir durant l'Ilustració del sigle XVIII, i el seu impacte en els principals pensadors i teòrics polítics de l'Ilustració com John Locke, David Hume, Montesquieu i Edmund Burke fon substancial. Les seues obres es troben entre les més influents de la cultura europea, i encara hui constituïxen un dels cossos més importants de material de primera mà de l'història romana, especialment els últims dies de la República Romana.